Imatge | Phil Roeder

Al llarg dels anys, els models educatius han anat canviant a mesura que la societat també ho feia, adaptant-se a la realitat i a la necessitat de cada època. Poc té a veure, lògicament, la realitat educativa actual amb la de segles enrere.

Si ens remuntem a la prehistòria, el model educatiu, per denominar-lo d’alguna manera, depenia principalment de la figura materna. Les dones s’encarregaven de gairebé tota la ensenyança, mentre que la figura paterna se centrava en aspectes més concrets i lligats amb la subsistència, com per exemple la caça o la supervivència. Es tractava d’un sistema molt primari i individual, on els més petits aprenien dels seus propis pares els coneixements bàsics per donar resposta a les necessitats bàsiques.

Un primer gran canvi, o fins i tot una primera revolució, la trobem a Sumèria, a Mesopotàmia, al 2.000 AC. En aquell moment apareix el primer concepte d’escola, centrat sobretot en l’ensenyament de l’escriptura, i diferenciant-se bàsicament pel fet d’anar un pas més enllà que simplement ajudar a solucionar les necessitats del dia a dia. Les persones que es beneficiaven d’aquest nou model eren, tanmateix, únicament persones de classe privilegiada.

Grècia i Roma

Raffael_058

El concepte d’escola tal i com l’entenem ara, com una institució complementària a la ensenyança familiar, té un destacat paper ja a l’antiga Grècia. És en aquest moment quan es trenca el concepte d’escola lligada a la institució religiosa, present des de l’antiguitat, per donar pas a un concepte més global, i que perseguia cultivar l’esperit.

L’educació a Grècia, i també posteriorment a l’Antiga Roma, cercava formar els alumnes perquè rebessin una educació completa. Mitjançant la instrucció de tots els coneixements necessaris, podien integrar-se plenament en la societat. S’hi ensenyaven diferents assignatures, com per exemple aritmètica, música o educació física. A Grècia ja existia fins i tot allò que avui coneixem com ensenyament universitari, una educació basada en els coneixements transmesos per grans mestres. Cal remarcar, amb tot, que les escoles a Grècia eren privades, de manera que no estaven obertes a tota la població. A Roma, l’educació també estava vinculada a l’elit social.

Segle XVIII

Punt i apart es mereix també l’època que inicia Frederic Guillem II al 1787, en promulgar un codi escolar que treia al clergat el poder de l’educació per concedir-lo al Ministeri d’Educació. Així, l’Estat passava a ser el responsable de les escoles amb un sistema coordinat d’escoles. Aquest codi destacava per remarcar que tots els nens havien d’anar a l’escola primària, amb l’objectiu d’oferir una educació bàsica a tots els nens, sense deixar de banda un sistema d’exclusió, per aquells alumnes que tenien una mala conducta.

Des d’aleshores, l’educació bàsica segueix sent obligatòria per a tots els nens, però encara avui és una realitat molt llunyana. Segons dades de la UNESCO, hi ha al món 57 milions de nens, aproximadament, sense escolaritzar, la meitat dels quals viu a països afectats per conflictes.

L’actualitat

El període actual també mereix ser destacat dins la història, gràcies al canvi derivat de la tecnologia i les possibilitats que ofereix la seva integració a les aules. De la seva mà tenim accés a una educació més personalitzada, podent atendre les necessitats específiques de cada alumne i adaptant el ritme d’aprenentatge a les seves capacitats.

A més, tal com recalca la Fundació Santillana, “la tecnologia té la potencialitat de contribuir a transformar els sistemes escolars en un mecanisme molt més flexible i eficaç”.

 El paper del professor també s’ha vist beneficiat per l’entrada de la tecnologia a les escoles, ja que gràcies a les possibilitats que ofereix, es poden optimitzar millor les rutines i complementar les lliçons amb un ventall d’elements molt variats. S’ha passat de la pissarra als elements digitals, fet que també beneficia que les classes siguin més amenes i entretingudes. Precisament, la Fundació Mobile World Capital Barcelona, a través del programa mSchools, ofereix la plataforma d’aplicacions educatives Toolbox, un recopilatori d’eines avaluades per docents pensat perquè professors, estudiants i pares comencin a utilitzar de manera habitual continguts educatius mòbils de qualitat.

Ja és un fet consolidat també a molts països que cada alumne tingui el seu propi ordinador. L’ús de la tecnologia en educació serà cada cop més generalitzat i important, i no només als països més desenvolupats. La pròpia UNESCO indica que la tecnologia pot contribuir a l’accés universal a l’educació, de manera que a mesura que se’n vagi estenent l’ús, la tecnologia tindrà un paper més important a l’ensenyança global.