Article  | 

¿Podem dotar d’humanitat a la tecnologia?

SHARE

Reading Time: 2 minutes

Albert Cuesta, periodista

Des d’abans de l’adopció accelerada que la pandèmia de Covid-19 va provocar, la connectivitat generalitzada i la disponibilitat de dispositius assequibles havien donat lloc a una presència de la tecnologia a les nostres vides que hagués estat impensable fa unes dècades. Tant per treballar, estudiar i consumir com per informar-nos, entretenir-nos i comunicar-nos, la tecnologia no només canalitza ara bona part de la nostra activitat personal i professional, sinó que la transforma en incorporar noves possibilitats que no haguessin estat possibles sense aquest component tecnològic.

Aquest elevat grau de penetració social -com a mínim, a les societats desenvolupades- fa que, així com milions de conductors desconeixen completament les interioritats mecàniques del vehicle que els transporta, la gran majoria dels ciutadans siguin aliens al funcionament del seu smartphone, el seu ordinador, dels serveis digitals al núvol que utilitzen i de les xarxes que els interconnecten. El que importa ja no és la tecnologia en si mateixa, sinó el que les persones fem amb ella: vull desplaçar-me d’un lloc a un altre, vull consultar aquesta informació, dur a terme un tràmit, adquirir un producte o servei… i exigeixo fer-ho d’una manera més ràpida, còmode i econòmica que abans.

En aquest sentit, tot i que l’univers digital ja és l’únic marc de referència quotidià per una part creixent de la població, àmplies capes de la mateixa encara estan en condicions de comparar les experiències analògiques tradicionals amb les que la tecnologia ens ha portat. I és al comparar quan es manifesta la deshumanització: en uns casos, perquè les operacions que fem són completament noves i per tant, mai hi ha hagut un altre ésser humà a l’altre costat, i en altres perquè l’aplicació de la tecnologia els ha tret la humanitat que poguessin tenir.

Com l’avançament de la tecnologia ja sembla imparable, seria desitjable que la suposada deshumanització aporti, com a mínim, alguna cosa positiva. Per desgràcia, no sempre és així. Els processos de nova creació són especialment propensos a la intrusió mitjançant automatismes (bots) i a l’aparició i difusió de la desinformació (fakes), dues problemàtiques que estaven molt menys esteses abans de la tecnologia. I en la digitalització de processos existents, acostumem a comprovar com afegint una capa tecnològica sense revisar-los prèviament acaba fent-los més complexes i fins i tot incomprensibles pels ciutadans que els afronten.

La clau es troba, amb seguretat, a la resposta a la pregunta que la Fundació Mobile World Capital Barcelona em formula: no només podem dotar d’humanitat a la tecnologia, sinó que hem de vetllar perquè així es faci a fi d’evitar conseqüències nefastes. L’aplicació de la tecnologia hauria d’impulsar únicament les millores respecte a eficiència, equitat, supressió de bretxes socials, protecció del medi ambient i altres aspectes que afectin la vida dels humans, però només aquests -recolzats, sí, en la tecnologia- són conscients que fer que alguna cosa sigui tecnològicament viable no implica que fer-ho sigui lícit o ètic.

Amb aquesta orientació abordo la sèrie d’entrevistes que la Fundació Mobile World Capital Barcelona m’ha encomanat realitzar a experts humans de prestigi amb ocasió del seu desè aniversari. Serà un honor exercir de fil conductor en aquest debat tan apassionant com transcendent, que anirem publicant en aquesta mateixa pàgina i difonent mitjançant les xarxes socials. Els agraïm les seves aportacions.