- El document, promogut per la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, pertanyent a el Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, està redactat per un grup d'experts i inclou aportacions de la ciutadania.
- Mobile World Capital Barcelona, mitjançant la iniciativa Digital Future Society que estudia els desafiaments ètics, socials i econòmics de la transformació digital, és una de les institucions que ha acollit el debat al voltant de la creació de la Carta.
Barcelona / Madrid, 17 de novembre de 2020.- Mobile World Capital Barcelona ha acollit, a través de la iniciativa Digital Future Society, un debat entre els experts que han participat en la redacció de la primera versió de la Carta de Drets Digitals del Govern d'Espanya, on han explicat com ha estat el seu treball i quines són les seves recomanacions de cara a elaborar la versió final del text. Aquest document, liderat per la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, pertanyent al Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, neix amb l'objectiu de reforçar la protecció de drets i llibertats com la identitat, la igualtat, la seguretat o la llibertat de expressió en un entorn digital canviant per la rapidesa de l'avanç tecnològic. La Carta també busca assegurar la protecció de col·lectius vulnerables com la gent gran, persones amb discapacitat o menors d'edat i posa sobre la taula drets en àmbits específics com l'educació, l'ocupació o la salut.
La presentació telemàtica s'ha celebrat avui de forma simultània a Madrid i Barcelona, en un esdeveniment digital titulat Carta de Drets Digitals: Presentació del resultat dels grups de treball. Aquest acte ha comptat amb la participació de la secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, Carme Artigas; el CEO de Mobile World Capital Barcelona, Carles Grau; la directora de Digital Future Society, Cristina Colom, i un ampli panell d'experts del sector.
La Carta té caràcter prescriptiu, no normatiu, reconeix els reptes d'aplicació i interpretació que l'adaptació dels drets a l'entorn digital planteja, suggerint principis i polítiques. D'aquesta manera, proposa un marc de referència per l'acció dels poders públics de manera que permeti navegar en l'entorn digital actual, aprofitant totes les seves potencialitats i minimitzant els seus riscos. La Carta contribueix a liderar un procés imprescindible a nivell global que garanteixi una transformació digital humanista, que posi a les persones en el centre.
La secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, Carme Artigas, ha estat l'encarregada de presentar el contingut actual de la Carta de Drets Digitals i ha destacat "avui és un dia històric: amb la Carta, els primers resultats presentem avui, Espanya es converteix en el país pioner en garantir la protecció dels drets digitals, liderant d'aquesta manera el debat de l'humanisme tecnològic a Europa i a nivell internacional". Artigas ha posat en relleu el treball col·laboratiu desenvolupat: "La Carta és fruit d'un intens treball de diversos actors que es va iniciar al juny, hem extret els drets i llibertats que volem sotmetre a debat, posem a disposició dels ciutadans les primeres conclusions ja que, des d'ahir, ja estan oberts per a consulta pública. Volem que aquest document sustenti el màxim consens possible".
Per la seva banda, el CEO de Mobile World Capital Barcelona, Carles Grau, ha subratllat que "l'elaboració de la Carta, i la congregació de tots avui aquí, posa de manifest una realitat que ja no podem ignorar: estem vivint una veritable emergència digital i hem de ser conscients de la fragilitat de moment digital que vivim, abans que sigui massa tard". En aquest sentit, emfatitza que "cal crear consciència social sobre aquesta emergència, tots som responsables del full de ruta que marquem, el qual ens ha de fer avançar com a societat al mateix ritme dels avenços tecnològics que vivim". Per Grau: "La tecnologia és i ha de ser considerada una palanca de canvi de la nostra societat, i tots els involucrats, tant a nivell públic com privat, tenim el deure de col·laborar per afrontar de forma coral els desafiaments que ens presenta".
Digital Future Society, iniciativa impulsada pel Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital del govern d'Espanya i pel Mobile World Capital Barcelona, també ha col·laborat en el procés, acollint el debat d'elaboració de la Carta i fent aportacions sobre quins drets hauria d'incloure o ampliar o què consideracions ètiques hauria de tenir en compte la seva redacció. En aquest sentit, la directora de Digital Future Society, Cristina Colom, ha recalcat la importància de garantir la protecció dels drets individuals i col·lectius de les persones en aquest context d'intens progrés de la investigació científica i tecnològica. "La Carta no només és una oportunitat per construir un futur digital inclusiu, just i sostenible, sinó també una obligació de crear una nova governança tecnològica capaç de mesurar els riscos i aplicar mecanismes de rendició de comptes". Tenint en compte aquest marc, Colom també ha apuntat la necessitat de fomentar "una col·laboració públic-privada per poder crear noves polítiques que abordin el futur digital de forma multidisciplinària i transversal, però, sobretot, que es pugui posar en pràctica de forma eficient".
El resultat de la feina d'experts
Una representació del Grup d'Experts que van rebre l'encàrrec de l'elaboració d'aquesta Carta ha assistit a l'esdeveniment per explicar el contingut de la primera versió del document i debatre sobre els principis que han motivat la Carta de Drets Digitals. Aquesta taula rodona ha estat composta per Borja Adsuara, professor, advocat i consultor; Moisés Barrio, lletrat del Consell d'Estat; Manuela Battaglini, CEO de Transparent Internet; Tomás de la Quadra-Salcedo, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Carlos III; Susana de la Sierra, professora titular de Dret Administratiu de la Universitat de Castella-La Manxa; i Ricard Martínez, director de la càtedra de Privadesa i Transformació Digital de la Universitat de València.
La primera versió de la Carta de Drets Digitals presentada avui inclou una vintena de drets i llibertats en l'entorn digital, els quals ja estan oberts a consulta pública. El contingut es divideix en cinc grans blocs. En primer lloc, sota el títol Drets de llibertat, es recullen els drets a la protecció de dades, a la identitat, al pseudonimat, a no ser localitzat i perfilat, a la seguretat digital i a l'herència digital. En segon lloc, en el títol Drets d'igualtat, s'incorporen els drets a la igualtat i a la no discriminació en l'entorn digital i la protecció de menors d'edat, gent gran i persones amb discapacitat. En tercer lloc, sota el títol Drets de participació i de conformació de l'espai públic, s'inclou el dret a la neutralitat d'Internet, la llibertat d'expressió i la llibertat d'informació, el dret a la participació ciutadana per mitjans digitals, el dret a l'educació digital i els drets digitals de la ciutadania en les seves relacions amb les administracions públiques. En quart lloc, sota el títol Drets de l'entorn laboral i empresarial, es recullen drets en l'àmbit laboral i consideracions de l'empresa en l'entorn digital. En cinquè lloc, en el títol Drets digitals en entorns específics, es comprenen drets i llibertats en diferents àmbits com la investigació científica, innovació, salut, cultura, intel·ligència artificial o neurotecnologies.
La redacció final de la Carta per part del Govern s'espera per a inicis de 2021 i incorporarà les contribucions rebudes després d'aquesta consulta pública.
Impacte socioeconòmic de la Carta de Drets Digitals
La pròpia naturalesa ràpidament canviant de l'entorn digital fa necessari assegurar l'existència d'un procés de reflexió viu i obert que permeti millorar de forma constant l'adequació del marc jurídic a les noves realitats. Aquesta ha estat la premissa que ha promogut una segona taula rodona formada per Daniel Innerarity, catedràtic de filosofia política i social; José Moisés Martín, director general a Red2Red Consultores i professor; Lorena Jaume-Palasi, fundadora de Ethical Tech Society, AlgorithmWatch i IGF Academy; Rafael Yuste, neurobiòleg i ideòleg del projecte Brain; Karma Peiró, co-directora de la Fundació Visualització per la Transparència; i Emilio Ontiveros, president d'Afi i catedràtic emèrit d'economia de l'empresa, que han reflexionat sobre els aspectes socials, econòmics i ètics que han de ser tinguts en compte en el projecte de la Carta de Drets Digitals.
PER RECUPERAR LA PRESENTACIÓ Carta de Drets Digitals: Presentació del resultat dels grups de treball: https://digitalfuturesociety.com/es/agenda/carta-derechos-digitales-streaming/