- Les plataformes digitals del sector de cures consideren que augmentaran els serveis a domicilis degut, entre d’altres factors, a les dificultats de gestió a les residències.
- Digital Future Society i BID Lab estan treballant en un estudi per a conèixer l’impacte que la crisi de la COVID-19 ha tingut en les plataformes laborals digitals d’Amèrica Llatina i Espanya.
Barcelona, 4 d’agost de 2020. Les dificultats en la gestió que han experimentat les residències a partir de l’emergència sanitària han provocat un fort augment de la demanda de les plataformes digitals que fan cures de forma periòdica a domicili, els anomenats serveis recurrents, arribant a triplicar la seva demanda. Aquesta és una de les principals conclusions de l’enquesta realitzada per Digital Future Society, que ha analitzat l’impacte de la Covid-19 a sis plataformes laborals digitals del sector de cures a Espanya, tres mesos després de l’inici de la propagació del virus al país.
D’altra banda, l’enquesta constata que ha vist com disminuïa la demanda d’aquelles plataformes dedicades a serveis de cures no periòdiques, anomenades no recurrents, que acostumen a ser menys urgents i indispensables.
L’anàlisi suggereix també que l’etapa d’excepcionalitat causada pel coronavirus ha permès a les plataformes de cures desenvolupar nous serveis i transformar les relacions amb els seus treballadors.
L’enquesta a plataformes que operen a Espanya és la primera fase de l’estudi que Digital Future Society està portant a terme en col·laboració amb BID Lab, el laboratori d’innovació del Grup Banco Interamericano de Desarrollo. L’objectiu d’aquesta col·laboració és conèixer l’impacte que la crisi de la COVID-19 ha tingut en les plataformes laborals digitals de tres sectors emergents (cures, delivery i serveis virtuals) d’Amèrica Llatina i Espanya, i identifica pràctiques i accions implementades per aquestes en resposta a la crisi. En els pròxims mesos es donaran a conèixer els resultats d’aquesta col·laboració.
L’enquesta es va realitzar durant el mes de juny de 2020 a sis plataformes espanyoles: Qida, Familiados, Aiudo, Depencare, Joyners i Cuideo. El sector al que es dediquen aquestes plataformes va des de l’atenció i cura de gent gran, persones amb dependència, persones amb alguna malaltia i nens.
Impacte en demanda per la Covid-19
La tipologia dels serveis de les plataformes digitals del sector és la característica que marca la diferència. La cura d’una persona dependent de dilluns a divendres, per exemple, es considera un servei recurrent, ja que es fa de forma periòdica durant un temps més o més prolongat. D’altra banda, treure a passejar un cop a la setmana a una persona amb mobilitat reduïda es considera un servei no recurrent, donat que la prestació és puntual i no periòdica.
L’impacte de la pandèmia per les plataformes digitals del sector de cures ha estat desigual en funció d’aquesta tipologia. Les plataformes de serveis recurrents han vist duplicat i triplicat el seu volum de demanda, una prestació que està associada a atendre una necessitat urgent. En canvi, les plataformes de serveis no recurrents han vist disminuïda la seva demanda, en alguns casos fins a un -100%. Una dada que, tal com consideren les plataformes, es deu a la situació excepcional per la Covid-19 que ha interromput o ajornat serveis menys urgents o han passat a ser atesos pels propis familiars.
Les plataformes consultades també apunten que la causa d’aquesta disparitat en l’impacte en la demanda es deu, d’una banda, a la por a l’exposició a la Covid-19 que afecta, en bona part, a aquells serveis que es donen de forma poc habitual, sense una periodicitat establerta. A més, afegeixen que la saturació als hospitals per la crisi sanitària i les dificultats de gestió de les residències han contribuït a augmentar la demanda d’usuaris que necessitaven serveis de cures recurrents i periòdics pels seus familiars.
Adaptació del negoci
La situació excepcional causada per la pandèmia també ha contribuït – segons les respostes de l’enquesta realitzada- a l’adaptació i transformació del sector. La meitat de les plataformes consultades han desenvolupat nous serveis i canals de venta, amb la prestació de nous serveis complementaris com podologia o fisioteràpia, servei especialitzat de cura de nens o amb serveis per a residències mitjançant acompanyaments puntuals a interns i substitució de personal.
De fet, el 67% de plataformes han fet col·laboracions amb entitats públiques i privades, majoritàriament serveis de suport a residències i de substitució de personal. A més, un 34% de les plataformes consultades han sonat suport a residències i centres sociosanitaris aportant personal substitut.
Les relacions entre la plataforma i els seus treballadors també s’han vist reforçades a causa de la crisi sanitària. El total de les plataformes entrevistades ha modificat els seus protocols i formació, tant per a cuidadors i cuidadores com per a famílies, adaptant eines digitals a la Covid-19, generant guies i altres continguts informatius i donant cursos i webinars formatius.
La meitat de les plataformes consultades van repartir equips de protecció individual entre els seus treballadors i un 34% van augmentar la seva remuneració per serveis relacionats amb la Covid-19.
D’aquesta manera, s’observa com l’increment de plataformes digitals i la seva professionalització arrel de la pandèmia està contribuint també a formalitzar un sector caracteritzat tradicionalment per la precarització.
El futur del sector
Les plataformes digitals consultades coincideixen a valorar que l’era post-Covid-19 suposarà un canvi en el futur del sector, amb impactes positius, però alerten també dels possibles impactes negatius. D’una banda, les plataformes coincideixen a afirmar que, arrel de la pandèmia, l’atenció a domicili continuarà incrementant la seva demanda. Consideren que les residències trigaran a recuperar-se i, en aquest context, els usuaris preferiran tenir els seus familiars a casa. Una circumstància que, tal com opinen les plataformes, pot ajudar a alliberar els centres d’atenció primària en èpoques de màxim estrès.
En contrapartida, les plataformes veuen amb preocupació la crisi econòmica que es preveu. Consideren que la pèrdua de nivell adquisitiu de la societat afectarà a la contractació de serveis, ja que es tracta d’un sector que incrementa la seva demanda quan es redueix l’atur. Donat que la necessitat de cures en les famílies no desapareixerà, el sector ja apunta la tendència a un model en què les persones dependents comparteixin cuidador per a reduir despeses.
Característiques del sector
L’activitat econòmica de les cures a Espanya té un pes considerable sobre la seva economia i representa un 4,65% del PIB, el que equival a 42.000 milions d’euros. La informalitat és una de les característiques que defineixen aquest sector econòmic, ja que un 4,30% d’aquest PIB es genera mitjançant llocs de treball informals, per tant, només un 0,35% correspon a llocs de treball formals.
Pel que fa a la seva dimensió en matèria laboral, el sector de cures suposa un 9,2% de llocs de treball a Espanya, un 8,50% informal i un 0,70% formal. A més, es tracta d’un sector molt feminitzat, ja que representa sobre el 20% de llocs de treball femenins total.
L’anàlisi de les plataformes digitals mostra que es tracta d’un sector emergent, ja que totes elles han estat creades en els darrers 5 anys. A Espanya hi ha actualment 10 plataformes especialitzades en cura de gent gran i persones dependents (9) o nens (1), però també existeixen plataformes que ofereixen serveis diversos (neteja, cura, classes particulars, etc.). També operen a Espanya plataformes internacionals especialitzades i multiservei.