- L’educació ha d’adaptar-se als canvis socials i tecnològics, deixant enrere models obsolets i acollint nous mètodes d’aprenentatge.
- Els estudiants del futur han de convertir-se en éssers únics, capaços d’aportar un valor afegit i els docents ja no poden decidir si adaptar-se i desenvolupar les seves competències digitals; ara han de fer-ho
LES TIC EN EL MÓN EDUCATIU
Durant els primers mesos de confinament els estudiants es van veure immersos en un inesperat gir que va canviar per complet els seus hàbits i costums. El que abans coneixien com a rutina en les seves taules a l’escola es va convertir en una pantalla des de casa, moltes novetats i obstacles desconeguts.
Però està en una bona fase de digitalització l’educació a nivell global?
Molts asseguren que el COVID va ser el catalitzador necessari per a accelerar unes necessitats que eren evidents i s’havien apuntat en nombroses ocasions, però la realitat demostra que encara queda molt camí per millorar. Una part del canvi es produeix també per les possibilitats que ofereix l’educació en línia i, de fet, alguns centres universitaris ja comencen a implementar el sistema d’aprenentatge i formació en línia de manera progressiva pels avantatges que aporta: reducció de distàncies geogràfiques, ús efectiu del temps, qualitat formativa permanent i actualitzada, etc. Però no ens equivoquem, el que es va viure durant el primer confinament a nivell educatiu no va ser una veritable educació en línia.
NOU PARADIGMA, MÉS PERSONALITZAT I FLEXIBLE
L’educació, com totes les altres institucions, ha d’adaptar-se als canvis socials i tecnològics, deixant enrere models obsolets i acollint nous mètodes d’aprenentatge aplicant les noves eines disponibles.
Com a part de la transformació que es planteja, sembla assumit que la classe magistral desapareixerà i que l’aprenentatge serà més personalitzat acceptant velocitats diferents per a cada estudiant, així com metodologies i currículums més específics. No obstant això, també s’assumeix que aquest aprenentatge serà permanent i que probablement serà més car.
Andreas Schleicher, Director d’Educació i Habilitats en l’OCDE, assumeix que hauríem d’estar educant als estudiants per a afrontar el present i futur per a integrar la tecnologia en el continu aprenentatge, “el problema és que tenim estudiants del segle XXI, mestres del segle XX i escoles dissenyades per al segle XIX”. Per això, el primer canvi és prioritzar les habilitats personals i l’experiència (pràctiques) enfront del saber acadèmic o la memòria. Per què? Fàcil. El saber en els temps que corren és aquí, en el núvol o, dit d’una altra manera; Internet serà i de facto ja és, la principal font de coneixement.
Per part seva, Pam Fredman, presidenta de l’Associació Internacional d’Universitats de Suècia, considera que “necessitem un fort lideratge de professionals que siguin tan competents en tecnologia com en ciències socials i humanes”. Hem d’entendre que els estudiants del futur (i d’avui) han de convertir-se en éssers únics, capaços d’aportar un valor que els diferenciï de les màquines com els Soft Skills (parlar en públic, treballar en equip, adaptabilitat, empatia, etc).
NOUS ROLS PER ALS MESTRES
Si aquests són alguns dels atributs de l’alumne que ve, és obvi que perquè ells puguin créixer com descrivim, també és necessari que els seus professors i mestres assumeixin nous rols i s’actualitzin als temps i necessitats de l’avui i del demà, deixant de costat d’una vegada per sempre el que requeria l’ahir. Ara hauran d’entendre el seu paper com a facilitadors i orientadors, hauran d’ajudar els estudiants a ser crítics amb la informació, i especialment ara quan internet és el lloc de trobada de tants continguts; fiables, però també manipulats o interessats. Hauran d’ajudar a detectar les fonts creïbles i de confiança. També coincideix a apuntar que probablement creixeran metodologies com el “flipped classroom”, mitjançant la qual és l’alumne qui treballa o investiga un tema que posteriorment exposa a la classe davant de la resta de companys. I tot això, comptant amb el seu professor per a les labors d’acompanyament.
Dit això, els docents ja no poden decidir si adaptar-se i desenvolupar les seves competències digitals; ara tenen l’obligació de fer-ho. La seva actualització en aquest camp és imprescindible. I no sols això, nous docents amb coneixements més lligats als STEM han d’ajudar a adquirir també aquestes habilitats. Com a exemple, en la Cimera sobre Educació en Ciències de la Computació organitzada per la Casa Blanca es va anunciar una nova iniciativa que donarà a tots els estudiants nord-americans, des de parvulari fins a secundària, accés a la formació en ciències de la computació. D’altra banda, legisladors de diversos països com els EUA, Eslovènia, Finlàndia, Singapur, el Japó o Israel, van apostar per agregar una habilitat fonamental a les 3 més convencionals (escriptura, lectura i aritmètica), és a dir, programació.
UTOPIA O REALITAT?
La tecnologia juga un paper fonamental en l’aprenentatge dels nous temps, tal com van concloure 645 experts del món educatiu entrevistats en una enquesta l’any 2015 que pretenia descriure l’educació per a 2030. A més, la Cimera Mundial per a la Innovació en Educació (WISE) va comptar amb 15.000 experts sobre el tema, entre els quals estaven el lingüista Noam Chomsky, la ministra australiana Julia Gillard o el professor Sugata Mitra, i en tots els casos van confirmar que era necessària una educació més flexible que contempli un nou rol per als professors.
Així doncs, els avantatges de l’educació en línia son un tema important de debat, especialment en un moment que, com afirma Deborah Prentice, rectora de la Universitat de Princeton, és necessari pensar en termes de diversitat, ja que els estudiants d’avui demanden currículums globals amb estudiants de diferents procedències i tradicions culturals. A més, no hem d’oblidar un detall molt important que s’ha accentuat durant la pandèmia i comporta riscos d’exclusió de col·lectius vulnerables: la bretxa digital. Es tracta d’un complex repte social que hem d’afrontar com a societat per a no deixar a ningú enrere en aquest procés de digitalització, siguin nens o adults.
Al contrari, alguns aclareixen que el valor en la formació presencial és inqüestionable ja que especialment en nivells d’educació inferiors, ja que la dependència i atenció que requereix és molt més alta. Afirmant que l’experiència de l’alumne no és completa sense un contacte físic amb el docent.
Encara que la necessitat d’un canvi i una transformació real en l’educació sigui innegable, queden obertes moltes qüestions relacionades amb com ha de ser aquesta educació per a adaptar-se a un futur ràpidament canviant condicionat per les noves tecnologies.