Quantes revolucions industrials hem viscut? De la màquina de vapor a la fàbrica digital

Des de la màquina de vapor fins a les fàbriques digitals contemporànies, les revolucions industrials han marcat l’evolució tecnològica, econòmica i social de la humanitat. Tot i que totes han portat canvis significatius, existeix un debat sobre quantes d’aquestes revolucions hem viscut i què defineix cadascuna d’elles. Experts com Jeremy Rifkin, Chris Anderson i els creadors del model d’Acatech ofereixen perspectives diferents, assenyalant la complexitat i les implicacions de cadascun dels avenços tecnològics que ha experimentat la indústria al llarg de la història.

Segons Jeremy Rifkin, perquè hi hagi una revolució industrial ha d’haver-hi una revolució de la informació i una revolució energètica. Al seu model, se sostén que la humanitat ha travessat tres revolucions industrials fins ara. La primera i la segona es van basar a centralitzar l’energia i la producció mitjançant la implementació de la màquina de vapor, i del petroli i l’electricitat respectivament en els processos de producció.

La tercera revolució industrial va començar amb l’auge de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), però Rifkin adverteix que aquesta etapa no s’ha completat plenament degut a la dependència persistent dels combustibles fòssils. Segons la seva argumentació, la veritable quarta revolució industrial encara no ha arribat. Per assolir-la, seria necessari descentralitzar i democratitzar tant l’energia com les comunicacions, promovent l’ús de fonts d’energia renovables i xarxes intel·ligents que permetin compartir energia de forma similar a com compartim informació per Internet. Així mateix, és fonamental crear polítiques i marcs normatius que donin suport a aquesta transició i que governs, empreses i ciutadans col·laborin entre si per crear una economia més inclusiva i resilient. En aquesta nova revolució industrial, els ciutadans passarien de ser consumidors per convertir-se en prosumidors, produint i distribuint béns i serveis mitjançant plataformes col·laboratives i sostenibles.

Per la seva part, Chris Anderson comparteix la idea que ens trobem a la tercera revolució industrial, però se centra en com les tecnologies accessibles estan transformant la producció. Segons Anderson, eines com les impressores 3D, el tallament làser i el software de disseny assequible estan permetent que qualsevol persona amb una idea pugui convertir-se en creador. Aquest fenomen, conegut com la revolució dels makers, no només democratitza la fabricació, sinó que també redueix les barreres d’entrada a la innovació. Les comunitats en línia i les plataformes de microfinançament, com Kickstarter, han impulsar encara més aquesta dinàmica, facilitant la col·laboració i l’accés a recursos perquè els petits emprenedors desenvolupin i comercialitzin els seus productes. Anderson considera que aquest moviment de producció descentralitzada té el potencial de redistribuir el poder econòmic, empoderant els individus i petites empreses envers les grans corporacions.

En contrast amb aquestes perspectives, el model d’Acatech, desenvolupat a Alemanya, introdueix una visió diferent en plantejar que actualment estem vivint la quarta revolució industrial. Aquest enfocament identifica quatre etapes principals:

• Primera revolució: mecanització de la producció mitjançant energia hidràulica i el vapor.
• Segona revolució: adopció de l’electricitat, el motor de combustió interna i la producció en massa.
• Tercera revolució: la digitalització i la introducció de l’electrònica i la informàtica a la indústria.
• Quarta revolució o Indústria 4.0: integració de tecnologies digitals avançades en tots els aspectes de la producció i la vida quotidiana.

Segons Acatech, aquesta quarta etapa es basa en l’Internet de les coses (IoT) i en els sistemes ciberfísics. Tecnologies com la intel·ligència artificial i el big data, la robòtica avançada, la impressió 3D i la simulació, entre d’altres, són els pilars de la Indústria 4.0. Aquest model no només destaca els avenços tecnològics que impulsen cada revolució, sinó que també els canvis econòmics i socials que resulten d’aquests avenços.

La principal diferència entre aquestes tres perspectives radica en els criteris utilitzats per a definir una revolució industrial. Rifkin i Anderson coincideixen en el fet que encara estem a la tercera revolució, ja que consideren que la simple incorporació de TIC no és suficient per a justificar una nova etapa. En canvi, Acatech argumenta que l’impacte combinat de les tecnologies digitals i els canvis econòmics i socials actuals marca l’inici d’una quarta revolució. A més dels models de Rifkin, Anderson i Acatech, existeixen d’altres que intenten categoritzar aquestes transformacions, i actualment continuen sorgint noves propostes.

Malgrat les seves diferències, aquests enfocaments comparteixen una visió comuna: les revolucions industrials no només representen avenços tecnològics, sinó que també transformen la manera en què vivim, produïm i ens relacionem amb l’entorn. La transició cap a fàbriques digitals, energies sostenibles i una economia més col·laborativa planteja grans reptes i oportunitats de millora per al futur. Més enllà de quantes revolucions hem viscut, la veritable qüestió és com les pròximes etapes configuraran la nostra relació amb la tecnologia, l’energia i el planeta.