Article  | 

La bretxa digital, el major obstacle per a l’educació en línia

SHARE

Reading Time: 3 minutes
  • Existeix una realitat invisibilitzada, en el qual mig món està desconnectat i no té accés a un ordinador o no té connexió a internet a casa seva. 
  • L’educació en línia no es va desenvolupar de manera homogènia, durant els primers confinaments de l’actual pandèmia es va fer evident la bretxa digital. 

 

Connectivitat on i per a qui? 

 

2020, any en què els avanços del futur en matèria d’innovació i tecnologia s’han accelerat fins a tal punt que s’han tornat essencials. Ho hem escoltat moltes vegades, però és cert: la pandèmia viscuda a nivell global ha actuat com un catalitzador de la transformació digital. El que era una simple teoria s’ha convertit en una necessitat per part d’empreses, organismes públics, treballadors, estudiants i professors.  

 

Molts es van afanyar a comparar la pandèmia de 2020 amb la viscuda en 1918, sobretot per a posar l’accent en com la tecnologia i la connectivitat ha permès que el món continués en marxa. En l’àmbit de l’educació molts països van afirmar que els seus estudiants continuaven amb el programa previst, sense posar en risc la salut i mantenint la distància des de casa. No obstant això, està no va ser la realitat universal, està suposada digitalització de l’educació no es va viure igual a Espanya que a Somàlia, per exemple. 

 

Una bretxa digital invisibilitzada per aquells que no la pateixen 

 

Existeix la idea generalitzada que els avantatges digitals ens han permès afrontar la Covid-19 d’una forma menys dolorosa en el vessant social, econòmica i educativa. No obstant això, existeix una realitat invisibilitzada, en el qual mig món està desconnectat i no té accés a un ordinador o no té connexió a internet a la seva casa.  

 

Segons la UNESCO, a nivell global, 826 milions de nens sense classe per la pandèmia no van tenir accés a ordinadors a les seves cases. La incidència d’aquesta bretxa digital en l’educació és molt major en països en vies de desenvolupament, a Àfrica Subsahariana un 82% dels alumnes manca d’accés a internet. 

 

En contra dels que es pugui creure, això també ocorre en les societats més digitalitzades que no queden exemptes d’aquestes desigualtats. A Espanya, un país amb una bona infraestructura de xarxa, s’estima que un 10% dels 8,2 milions d’alumnes espanyols d’ensenyaments generals no pot seguir les classes per Internet; una bretxa primordial a combatre i reduir. 

 

Com es pot combatre la bretxa digital en l’educació? 

 

És clar que es tracta d’un repte social molt complex, hem d’apostar per una societat digital real amb ciutadans i professionals amb habilitats i capacitats digitals. Si alguna cosa ha deixat palès aquesta crisi són les enormes bretxes digitals existents, la pandèmia ha fet evident que no hi ha accés generalitzat dels estudiants a internet per a aplicar l’educació a distància de manera eficient. 

 

La solució passa per una col·laboració digital entre els diversos grups d’interès, en definitiva, és la resposta més eficaç per a fer front a la complexitat de les bretxes digitals. La col·laboració de diferents sectors obre la possibilitat de dissenyar i aplicar conjuntament iniciatives rellevants i que parteixen d’un coneixement profund del context socioeconòmic. 

 

Justament per a donar amb resposta a aquesta pregunta i per a atallar el problema, la UNESCO ha creat la Coalició Mundial per a l’Educació Covid-19, que agrupa més de 90 associats dels sectors públics i privats. Entre els membres que formen part de la coalició estan la “unió internacional de telecomunicacions” o altres com la Fundació Varkey, l’Organització Internacional del Treball o l’Equip Internacional de treball sobre docents per a Educació 2030. A més, a Espanya s’ha creat l’aliança FEIX, formada per fundacions i empreses amb àmplia experiència en l’àmbit educatiu, que té per objectiu crear solucions per a la nova educació.