L’investigador amb mentalitat empresarial, clau per transformar el coneixement en producte d’èxit comercial.
Un dels principals problemes als que s’enfronta un investigador o un acadèmic que té una idea i un coneixement profund d’una tecnologia determinada és com convertir-los en un producte i una empresa d’èxit comercial. Les empreses de capital risc poden contribuir a transformar aquest coneixement en una empresa que generi valor de mercat i pugui créixer i desenvolupar-se. Però la clau principal es troba precisament en que l’impulsor i desenvolupador de la idea tingui mentalitat empresarial, com destaca Rocío Pillado (Madrid, 1981). Enginyera informàtica per la Universidad Politécnica de Madrid y MBA per la de Chicago, exerceix com sòcia d’Adara Ventures, una firma de capital risc que gestiona 180 milions d’euros per invertir-los en empreses incipients europees de les denominades Deep Tech y que forma part de l’ecosistema d’inversió de The Collider, l’àrea d’innovació de MWCapital.
Transferir el coneixement que es pugui tenir a una universitat o en un centre d’investigació és sempre un procés complicat. Els investigadors o els acadèmics que tenen un coneixement molt elevat d’una tecnologia determinada i coneixen la realitat del mercat acostumen a ser persones molt brillants i intel·ligents, tot i que ea vegades no tenen ganes o el coratge suficient per portar-les al mercat i crear un producte realment competitiu a escala global.
Un dels principals reptes dels fons d’inversió de productes de capital risc és precisament ajudar a aquests investigadors i emprenedors a fer el salt i recolzar-los en tot el procés de transició, perquè puguin passar de pensar de manera científica a convertir-se en investigadors amb mentalitat empresarial, precisa Rocío Pillado.
A Espanya, tal com succeeix a altres països del sud d’Europa, existeix molt talent científic i tecnològic, amb vocació per ser investigador, acadèmic o professor d’universitat, però no per ser també el gestor d’una gran empresa. Al nord d’Europa existeix un perfil que combina més la investigació amb la gestió empresarial. Aquí, no obstant, s’acostuma a ser més investigador o empresari, i no “les dues coses alhora, que és precisament el que més es necessita”, apunta Pillado.
Dominar la tecnologia per vendre-la millor
Quan es tracta d’un producte realment innovador i no d’una còpia d’altres productes existents, que pretengui millorar-los, es necessiten persones amb un domini molt important de la tecnología existent per desenvolupar-la i convertir-la en producte comercial, però també que tinguin una mentalitat empresarial. No n’hi ha prou amb ser un bon venedor o un bon gestor; també s’ha de conèixer en profunditat la tecnologia que es vulgui aplicar per convèncer als altres de les bondats del futur producte. En aquests casos, “la venda sempre és molt tècnica i s’ha de dominar la matèria que s’està tractant”, explica la sòcia d’Adara Ventures.
Els fons de capital risc se centren, en primer lloc, a ajudar als emprenedors a crear una empresa amb una estructura, una plantilla i uns recursos econòmics adequats al que es vulgui aconseguir. Un cop s’ha aconseguit tenir el producte per a un nínxol de mercat determinat, es passa a la segona fase, en la que acostuma a intervenir també un fons d’inversió amb major capacitat inversora i determinats experts que ajuden a donar major visibilitat comercial i escalabilitat, per adequar-ho a altres segments de mercat.
La gran majoria d’emprenedors, del 80 al 90 per cent, té èxit a l’hora de desenvolupar la seva idea i a la resta podem ajudar a que ho aconsegueixin. El camí per aconseguir tenir un producte comercialment viable i que generi beneficis està ple d’obstacles, alerta Rocío Pillado.
En primer lloc hi ha el risc tecnològic: pot ser que la tecnologia que es volia utilitzar no arribi a funcionar i s’ha d’assumir. Després, és possible que l’empresa sigui molt petita i no tingui la capacitat suficient per arribar al mercat proposat. També pot ser, reconeix Rocío Pillado, que la solució desenvolupada sigui meravellosa, però que ningú estigui disposat a pagar-la, el que anomenem risc de mercat. Finalment, a totes les etapes existeix el risc d’execució i escalabilitat del producte, que faci que no es compleixin els objectius inicialment previstos. No s’ha de témer, amb tot, al fracàs; per això parlem d’un producte de capital de risc.
La clau de tot, com s’apuntava al principi, està en les persones. En comptar amb creadors brillants que tinguin les ganes i el coratge suficient per llençar-se a l’aventura, comptant amb el suport decidit d’empreses de capital risc, perquè es tracta d’un procés molt complicat. Com es tracta d’empreses que volen desenvolupar productes molt innovadors, si aconsegueixen fer-ho es converteixen en “un caramel per les grans companyies” que inverteixen o compren l’empresa i després utilitzen aquella tecnologia base en altres productes de la seva cartera.