- S’imposaran velocitats de fins a un terabyte per segon i latències inferiors al mil·lisegon sobre bandes de freqüències de terahertzs
- Els taxis aeris autònoms i la telepresència per hologrames seran les killer applications de la pròxima generació de serveis digitals
- La computació quàntica, la intel·ligència artificial i la robòtica avançada automatitzaran la societat la pròxima dècada
- La convergència ciberfísica permetrà l’intercanvi intel·lectual entre humans, màquines i algoritmes
- El tacte i el gust enriquiran l’experiència en línia i difuminaran les fronteres entre els mons reals i virtuals
- Europa promou el projecte Hexa-X per identificar potencials casos d’ús d’una hiperconnectivitat inclusiva, segura i ecològica
- Els robots esdevindran ‘cobots’, capaços de dur a terme tasques molt complexes i col·laboratives
Antonio Lorenzo
Alguns enginyers de telecomunicacions no fan anys, sinó que compleixen generacions de telefonia. Aquests mateixos tècnics acaben d’estrenar el 5G i ja treballen en el 6G, sense descans pel mig. És possible que algun d’aquests visionaris tingui emmarcada al despatx aquella frase del guru Peter Drucker en què s’assegura que la millor manera de predir el futur és creant-lo. Sense temps per perdre, els proveïdors de xarxes i de microprocessadors tenen els seus millors homes esbossant la banda sobre la qual creixerà l’Internet dels Sentits (IoS), amb el tacte, l’olfacte i fins i tot el gust com a novetats del prodigi, tot això en un entorn de plena convergència ciberfísica dels mons físics, digitals i personals. Ara el nou mantra és la realitat estesa.
Els operadors de telecomunicacions consultats destaquen les capacitats teòriques de les futures xarxes 6G per ampliar l’experiència cognitiva de l’usuari, tot submergint-lo en realitats totalment immersives i multisensorials, en entorns terrestres, aeris, marítims i fins i tot espacials. El consens de les empreses de telecomunicacions discrepa de les dates, ja que n’hi ha que apunten que les xarxes 6G començaran a estandarditzar-se prop del 2027 i que els primers prototips reals estaran preparats per al 2028. Altres jugadors, però, potser en un escenari més realista i menys precipitat, suggereixen viatjar fins al 2030 per conviure amb una tecnologia que presumiblement serà coetània dels ordinadors quàntics i que marcarà el pas de la futura transformació digital els propers anys.
Amb trànsits d’un terabyte per segon en condicions especials, prop de mil vegades més ràpid que el gigabyte promès del 5G, l’escenari previst per a la pròxima dècada convida a fregar-se els ulls d’incredulitat. S’espera que el consum energètic es redueixi en magnituds mil vegades més eficients que les actuals i que el lapse de resposta de la xarxa serà inferior al mil·lisegon (una mil·lèsima part d’un segon), respecte dels 10 mil·lisegons del 5G. Aquestes latències permetran als robots treballar de manera completament síncrona en el futur Internet industrial.
Societats virtualitzades
De tota manera, els experts consultats sobre la sort del 6G coincideixen que els hologrames estaran tan aconseguits que difícilment es distingiran els escenaris reals dels virtuals. Cada persona es podrà replicar en un bessó digital per assistir a reunions pseudopresencials a milers de quilòmetres sense allunyar-se ni un centímetre de la pantalla. Això serà el cop de gràcia per als viatges de negocis i els hotels de convencions. També s’aplicaran els bessons digitals per a la producció sostenible d’aliments o per representar els comportaments amb els quals es podrà “modelar, supervisar i gestionar amb precisió gairebé qualsevol servei públic o privat, com ara el transport públic, la sanitat o la supervisió del medi ambient”, expliquen a Ericsson.
Totes dues dimensions quedaran en el passat per incorporar en els avatars no només la profunditat, sinó també l’opacitat pròpia dels cossos físics. Aquesta telepresència serà una experiència habitual a la dècada del 2030, atès que es podrà “interactuar o experimentar el món físic a distància amb una fidelitat real, la qual cosa inclou tant la realitat virtual com l’augmentada i la fusionada”, expliquen a Ericsson. En concret, “els usuaris poden interactuar amb rèpliques digitals d’altres éssers humans o objectes en temps real fent servir interaccions multisensorials, ampliant l’experiència audiovisual amb experiències hàptiques o fins i tot olfactives, creant un món ciberfísic totalment fusionat”.
Benvingut, “Mr. Cobot”
La hiperconnexió serà com l’aire que ara respirem i els joves no s’hauran de treure el carnet per conduir cotxes realment autònoms. De fet, la cartografia espacial en temps real (per a alegria dels cotxes autònoms) formarà part de la normalitat tecnològica i les dades d’usuari incorporaran el context com a variable d’especial valor en la seva l’analítica. Possiblement, les imatges seran 24K i la intel·ligència artificial semblarà gairebé natural. A aquest ritme de desenvolupament, el primer món serà testimoni de bateries dels dispositius capaces de funcionar durant setmanes, amb serveis al núvol arran de terra, gairebé en cada objecte.
Els drons seran part del paisatge, a manera d’antenes mòbils per a les ones mil·limètriques (mmWave). L’ús generalitzat d’aquestes altes freqüències permetrà satisfer les necessitats de connectivitat de milers de persones de manera simultània, però també de la nova generació de robots (o cobots) que, a poc a poc, es convertiran en els més eficaços i incansables companys de feina, amb tasques cada cop més complexes i col·laboratives.
Taxis aeris autònoms
Giovanni Geraci i Ángel Lozano, membres del departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF, apunten que la killer application de l’era 6G seran els taxis aeris autònoms. Aquests serveis necessiten enormes amplades de banda i latències extraordinàries, per a la qual cosa es podrien necessitar freqüències hiperaltes, entre els 96 GHz i els 3 terahertzs (THz), segons revelen en un estudi referit al “Vol del 5G al 6G”.
Per la seva banda, els analistes d’Ericsson apunten que la convergència dels mons físics i digitals serà molt més evident els propers anys. “Per exemple, l’Internet dels Sentits augmentarà la nostra percepció digital més enllà dels límits del nostre cos, de manera que la xarxa proporcionarà solucions rendibles i fiables per a tota mena de casos d’ús”, explica Erik Ekudden, vicepresident i responsable de Tecnologia i Estratègia d’Ericsson. El mateix expert assegura que la plataforma d’innovació del 6G serà la “columna vertebral” d’una societat de la informació que també serà testimoni d’”intercanvis intel·lectuals entre humans, màquines i agents de programari, amb noves formes de col·laboració en tot l’ecosistema”.
Per la seva banda, Iván Rejón, director d’Estratègia, Màrqueting, Comunicació i Assumptes Públics d’Ericsson España, explica que “el desig de casos d’ús més avançats en els quals convergeixen els mons físic i digital ja es pot veure en el 5G i serà encara més evident en el desenvolupament del 6G. Per exemple, l’Internet dels Sentits augmentarà els nostres sentits més enllà dels límits del nostre cos. Ara estem imaginant les possibilitats que podrien oferir les xarxes de connectivitat il·limitada per a les persones, les empreses i el nostre món en general”, explica.
Interès supranacional
La importància estratègica del 6G forma part de les agendes polítiques dels països més desenvolupats del món. La cursa acaba de començar i qui es posicioni a la graella de sortida tindrà avantatge respecte dels seus rivals, especialment en qüestions com ara la seguretat de les cadenes de subministrament crítiques, l’autonomia de les bateries o la intel·ligència artificial. Així doncs, en l’última Cimera del G7, els governs dels EUA i el Regne Unit van acordar col·laborar amb els estàndards tècnics del futur 6G amb l’“ambició de liderar el món en R+D, crear llocs de feina i garantir la seguretat dels ciutadans”.
A finals de l’any passat també es va impulsar l’anomenada Next G, una aliança de països per definir els fulls de ruta del 6G. Per la seva banda, la UE disposarà d’un pressupost de 900 milions per als propers sis anys per crear una empresa comuna dedicada a xarxes i serveis intel·ligents amb vista al 6G, complementari al projecte Hexa-X, amb fons inicials de 60 milions d’euros. Només Alemanya destinarà prop de 700 milions d’euros per a la recerca de la futura banda ampla fins al 2025.
Hiperconnectivitat per a tothom
Caldrà conservar aquest text nou o deu anys per poder comprovar a partir d’aleshores quant hi ha de cert en les previsions dels consultors que, a finals del setembre passat, es van reunir en el 6G Summit, entre els quals hi havia Vint Cerf, considerat un dels pares d’Internet. En aquesta mena de fòrums s’advoca per l’equitat digital d’una generació de banda superampla que “democratitzarà la connectivitat i els seus beneficis”, en una societat inclusiva i vacunada davant de qualsevol tipus de bretxa tecnològica.
Per la seva banda, l’Academy of Finland es troba al capdavant d’altres institucions acadèmiques en el seu afany per impulsar les aplicacions de la computació intel·ligent distribuïda. Fonts del sector també expliquen la posada en marxa de grups de treball com ara 5G Infraestructure Association, en què empreses de telecomunicacions com ara Telefónica, Telecom Italia, Telenor o Orange col·laboren amb proveïdors de xarxa com Ericsson i Nokia amb l’objectiu de definir una primera visió consolidada de les xarxes 6G amb el 2023 com a horitzó.
Antonio Lorenzo és redactor especialitzat en telecomunicacions d’elEconomista.
COMPARATIVA 5G VS 6G
Fuente: Ericsson
Antonio Lorenzo es redactor especializado en telecomunicaciones de elEconomista