Els hologrames encara semblen un dispositiu tecnològic més propi de la ciència-ficció que de la vida quotidiana. No obstant això, els avançaments en telecomunicacions progressen a passes de gegant: la pròxima implantació del 5G farà que la retransmissió de dades sigui fins i tot més ràpida que ara i es desenvolupi a temps real.
Per aquesta raó, la tecnologia hologràfica cada vegada està més a prop de convertir-se en una forma de comunicació com qualsevol altra. En aquest article t’ho expliquem tot sobre els hologrames i els àmbits d’aplicació en els quals s’empraran. També repassem els projectes més innovadors de tecnologia a Espanya i els reptes als quals s’enfronta en el futur.
L’apassionant i desconegut món dels hologrames
Els hologrames es defineixen com les imatges que s’obtenen a través de l’holografia, una tècnica d’il·luminació làser que genera imatges tridimensionals en color. Encara que l’aplicació dels hologrames és relativament recent, la disciplina té ja prop de seixanta anys: en 1947, el físic Dennis Gabor va publicar la seva teoria de l’holografia que li va valer un Premi Nobel.
Quinze anys més tard, els estatunidencs Emmett Leith i Juris Upatnieks van crear el primer holograma de la història, gràcies a la invenció de la il·luminació làser. Fins a l’actualitat, múltiples centres de recerca i empreses han desenvolupat la tecnologia per a la seva aplicació generalitzada, però ha estat la transformació digital i l’augment en el trànsit de dades el que ha permès que els hologrames es converteixin aviat en una eina de projecció d’imatges a temps real.
Hologrames: com funcionen
Saber i entendre com funcionen els hologrames és relativament senzill. Per a comprendre-ho, primer cal entendre el procés de l’holografia, que consisteix en la interferència entre dues fas diferents de llum làser quan la llum d’un d’ells reflecteix un objecte determinat. L’objecte és una pel·lícula fotosensible, és a dir, sensible a la llum. La interacció entre els dos feixos de llum fa que un d’ells desviï la seva trajectòria i generi una imatge tridimensional.
Encara que sembli complicat, la tecnologia és similar a qualsevol eina de reproducció d’imatges. El registre d’imatges en moviment pot realitzar-se amb una càmera: l’única diferència està en com es projecta la imatge. Així, una retransmissió en viu i una transmissió hologràfica funcionen de manera idèntica, però en aquesta última se substitueix la pantalla bidimensional per un dispositiu hologràfic.
El problema dels hologrames fins avui era que els gràfics requerien una connexió de xarxa molt potent, per la qual cosa la transmissió de dades patia constants interrupcions. Per sort, el 5G constituirà el recolzament definitiu a la implantació dels hologrames en la tecnologia d’ús diari. Gràcies a l’enviament de gran quantitat de dades a velocitats altes, la reproducció d’imatges hologràfiques podrà realitzar-se de forma pràcticament simultània, com si d’una conversa en directe es tractés.
Àmbits en els quals s’estan desenvolupant els primers hologrames
Els avançaments en tecnologia hologràfica, acompanyats de l’augment de dades i la reducció de la latència, han mogut a diverses empreses a fer proves sobre la seva aplicació. Una vegada es consolidin els resultats, podem esperar un ús generalitzat dels hologrames en àmbits com la comunicació, el turisme, la fabricació de peces o fins i tot la medicina.
Entre els projectes més prometedors de tecnologia hologràfica destaquen els següents:
- Telecomunicacions: Ja s’han dut a terme diverses proves pilot per a videotrucades hologràfiques. Secundant-se en la realitat augmentada, les videotrucades actuals podrien substituir-se per hologrames amb els quals interactuar de manera similar a una conversa física. De fet, en 2017 l’empresa coreana KT Telecom ja va realitzar una videollamada hologràfica entre Seül i Nova Jersey.
- Cultura: Un dels pocs usos pràctics de la tecnologia que ja hem pogut observar consisteix en la inserció d’hologrames en concerts. L’holografia ja s’ha utilitzat per a generar experiències realistes amb la imatge de celebritats com Michael Jackson o el raper 2Pac. A més, pot aplicar-se a la retransmissió en viu de concerts en localitzacions diferents.
- Turisme: De manera anàloga als concerts, els hologrames ja s’estan aplicant en uns certs sectors de l’àmbit turístic. Per exemple, el castell de Stirling a Escòcia empra un holograma de l’heroi històric William Wallace per a rebre als visitants.
- Indústria: L’holografia també resultarà útil per a estandarditzar processos industrials. A través de l’ús d’hologrames, fàbriques deslocalitzades podràn accelerar el procés de fabricació i assemblatge de peces metàl·liques.
- Automoció: La incorporació d’hologrames als vehicles pot aportar una infinitat de novetats. L’empresa Envisics ja ha instal·lat aquesta tecnologia en cotxes de la marca Jaguar, però espera afegir funcions com la representació tridimensional de direccions del GPS o la identificació de vianants.
- Salut: L’aplicació d’eines hologràfiques a l’àmbit sanitari pot resultar un gran avantatge per a la seguretat del pacient. Mitjançant una projecció dels òrgans del pacient, podran estudiar-se les seves afeccions i manipular les diferents parts del cos a través de l’ús d’infrarojos, garantint intervencions completament esterilitzades.
Els hologrames a Espanya: perspectiva i objectius
Espanya ha pres nota del desenvolupament d’aquesta tecnologia, i ja s’han aconseguit grans avançaments en diferents sectors. Per exemple, l’Hospital de Sant Pau de Barcelona ja ha realitzat intervencions quirúrgiques amb un model 3D, que permetia als cirurgians observar amb detall el cos del pacient en una projecció mentre l’operaven.
L’holografia també s’ha utilitzat en projectes espanyols centrats en “la teleportación per holograma”. Actualment, Newtonlab Space, una empresa catalana amb seu a Galícia, ja està duent a terme proves per a la retransmissió en directe d’hologrames gràcies a l’ús de tecnologia 5G. En un sentit similar, l’empresa Red.es està desenvolupant projectes de reunió mitjançant videotrucada que utilitzen tècniques de realitat augmentada i holografia i inclouran un assistent virtual, visible des de qualsevol angle per a tots els participants.
Per descomptat, el principal repte dels hologrames en el futur consistirà a traslladar aquestes tècniques a l’usuari mitjà. Ja existeixen diverses start ups centrades en l’aplicació dels hologrames a l’entorn dels telèfons intel·ligents. Els mòbils ja són capaços de crear i transmetre imatges hologràfiques, encara que la tecnologia encara ha d’avançar per a aconseguir una resolució detallada.
Si bé encara queda molt temps perquè els hologrames s’estableixin com una eina més, l’aplicació de l’holografia està molt més prop del que pot semblar. Amb l’establiment de trucades 5G a temps real i la implantació de la connectivitat intel·ligent, els hologrames es convertiràn en una part més de l’arsenal d’eines de comunicació al nostre abast.