L’evolució a la baixa del mercat de semiconductors des de fa un any ha estat reflex de l’excés de comandes d’ordinadors i telèfons intel·ligents provocat per la pandèmia, que va provocar un augment anormal de les vendes, però també per les restriccions imposades a la Xina pel Govern dels Estats Units per al lliure comerç de xips avançats, primer per l’anterior president Donald Trump i ara per l’actual president Joe Biden, sobretot amb la seva llei dels xips (la US Xips Act) impulsada el novembre passat.
La US Xips Act estatunidenc i la European Xip Act, aquesta última encara en curs d’aprovació per la Unió Europea, tenen com a objectiu principal que es fabriquin més xips als Estats Units i la Unió Europea, a força de concedir subvencions i crèdits tous, i així aconseguir un major autonomia en aquest mercat estratègic. Els Estats Units, a més, ha prohibit que les seves empreses, i les que utilitzen en tot o en part equips de producció amb patent estatunidenca, embenen els seus productes a la Xina, especialment els d’alt valor afegit, com els utilitzats per a fins militars o servidors de gran rendiment i tasques d’intel·ligència artificial. Va aconseguir també que TSMC no subministrés xips a Huawei, encara que els havia dissenyat l’empresa xinesa.
Els Estats Units també va imposar que les empreses que fabriquen xips avançats a la Xina amb patents estatunidenques, com les americanes Intel o Micron però també Samsung i SK Hynix, totes elles amb immensos centres de producció de processadors i memòries, no poguessin renovar els seus equips subjectes a patents americanes al cap d’un any de pròrroga, que previsiblement (encara que no confirmat) expira el setembre vinent. Segons el Financial Times, els Estats Units continuarà prohibint que Samsung i SK Hynix bloquegin a Xina xips sofisticats, encara que la decisió encara no ha estat aprovada pel president Biden.
Es dona la circumstància que la Xina és el principal comprador de xips i d’equips de producció, tant per a consum intern com per a la seva exportació en forma de productes d’electrònica acabats. La pràctica totalitat d’ordinadors i portàtils d’HP i Dell, per exemple, són assemblats a la Xina i exportats a la resta de món. Gran part de les oblies fabricades per TSMC a Taiwan són enviades al continent xinès per a ser tallades i encapsulades en xips d’Apple, Qualcomm, MediaTek o NVidia i assemblats en telèfons intel·ligents de fabricants xinesos.
TSMC ha declarat que fabricar xips als Estats Units li surt el 30% més car que a Taiwan, la qual cosa és insostenible sense generoses subvencions públiques dels Estats Units. Des d’un punt de vista estratègic, a TSMC li interessa deslocalitzar part de la seva producció fora de Taiwan, sigui als Estats Units o a Europa. Per això ha construït una planta als Estats Units i probablement acceptarà fer-la també a Europa, encara que no li resulti especialment rendible. Però segur que les plantes no seran les més avançades quan finalment s’aconsegueixi el ritme de producció massiva ni tampoc TSMC compartirà secrets productius, com aspira els Estats Units.
El problema és que l’import de les subvencions per a fabricar xips als Estats Units o Europa, una mica més de 50.000 milions de dòlars en cada cas i a diversos anys vista, és una quantitat que no representa ni la meitat de la inversió anual que destinen TSMC o Samsung a plantes de producció de semiconductors, i que són imprescindibles per a seguir la carrera tecnològica i liderar el mercat de xips altament sofisticats.
La situació financera actual d’Intel és un símptoma dels problemes de la indústria dels xips. Per a continuar sent competitiva en la carrera dels xips infinitesimals, la companyia ha de construir plantes de producció de diverses desenes de milers de milions de dòlars i que triguen fins a cinc anys a construir-se. De moment, Intel té molt avançada la renovació de la seva fàbrica d’Irlanda i la construcció del macrocomplex d’Ohio segueix el seu curs.
Però les subvencions a Intel només cobreixen una petita part de la inversió necessària, per molt elevades que siguin, mentre la seva capitalització borsària s’ha desplomat a 34 dòlars l’acció quan era el doble fa dos anys, en part per les pèrdues del primer trimestre de 2.800 milions de dòlars i la caiguda de facturació del 34% respecte un any abans que ha anunciat fa pocs dies. Davant aquest panorama, els experts són escèptics que Intel pugui fer front a les seves ambicions fabrils, encara en el cas que aconsegueixi posar-se tecnològicament a l’una en un any amb TSMC i Samsung, com ha assegurat repetidament.
El vaivé del mercat també està afectant a Qualcomm, el fabricant estatunidenc especialitzat en el disseny de processadors per a telèfons intel·ligents, i que els hi fabrica TSMC. Qualcomm acaba d’anunciar que les seves vendes de l’últim trimestre ha caigut el 17% i els seus beneficis el 42% respecte a dotze mesos abans, a causa de les vendes reduïdes de telèfons intel·ligents en els últims nou mesos.
És previsible que els resultats de MediaTek, el gran competidor de Qualcomm en processadors per a telèfons intel·ligents i que també els hi fabrica el seu compatriota TSMC, acusin un declivi similar de les vendes. Els telèfons intel·ligents no solament són crucials per als beneficis d’Apple sinó que l’evolució de les vendes mundials, irremeiablement a la baixa, té àmplies repercussions en tot el sector tecnològic.
El segon semestre i sobretot l’any que ve seran decisius per a l’evolució futura del mercat mundial de semiconductors i la posició competitiva d’Europa, els Estats Units, Corea del Sud, Taiwan, el Japó i la Xina en el sector en la segona meitat d’aquesta dècada. Sense que puguem oblidar-nos tampoc de l’Índia, que vol un major protagonisme tecnològic mundial i la grandària del seu mercat domèstic ho permet. I tot amb el teló de fons d’un conflicte entre Rússia i Ucraïna al qual no se li veu final.
Albert Cuesta, periodista especialitzat