En la seva intervenció durant la Trobada per als Drets Digitals, l’experta en dades i responsable de la publicació dels ‘Papers de Facebook’, Frances Haugen, ha reclamat que les marques destinin un petit percentatge de la seva inversió publicitària a plataformes online que compleixin amb estàndards de transparència.
Guiliano da Empoli: “Tenim lleis i no les estem aplicant per por i temes geopolítics. Les lleis es poden debatre. Són lleis intel·ligents així que comencem per aplicar-les”.
Carl Öhman: “La gent es preocupa per les terres on estan enterrats els seus familiars. Ara hem de poder dir a les plataformes si volem tancar-les o no”.
La transparència de les plataformes i la protecció de la joventut en entorns digitals centra els continguts de la segona jornada de la Trobada Internacional per als Drets Digitals, organitzada a Barcelona pel Govern d’Espanya i Mobile World Capital, en el marc del Observatorio de Derechos Digitales. L’esdeveniment ha comptat amb la participació de l’experta en dades i responsable de la publicació dels ‘Papers de Facebook’, Frances Haugen, que ha criticat la falta de transparència de les grans plataformes socials i la seva aposta pels guanys, sense tenir en compte l’efecte dels seus continguts. Al seu parer, “quan les plataformes van haver d’escollir entre seguretat pública i beneficis, van triar els beneficis”.
Haugen ha recordat que, “durant un temps, semblava que les coses havien canviat i que les plataformes eren conscients dels efectes negatius dels seus serveis, però aquestes lliçons no han perdurat”. L’experta ha lamentat que la situació ja no és així i ha considerat que “ara podem presentar-nos davant d’un jutge amb documents sobre el funcionament d’aquestes eines i reclamar tota la informació sobre què consumeixen els nostres fills”.
Haugen ha reivindicat aquesta acció judicial, recordant la recent resolució d’un jurat de Los Angeles a favor d’una demanda col·lectiva que denuncia el disseny d’algoritmes addictius i nocius per a menors per part de les plataformes. “Una sanció de 6 milions de dòlars per indemnitzar els danys provocats a una sola persona pot semblar irrellevant, però importa, perquè si tenim 150.000 nens afectats als Estats Units, la xifra puja al trilió de dòlars. Aquestes són xifres que generen conseqüències”.
Sobre el funcionament actual de les plataformes, Haugen ha indicat que “se centren en l’economia de l’atenció: la gent proveeix atenció, les plataformes la venen i els anunciants la compren. Això significa que poden empitjorar l’experiència i seguir generant beneficis, sempre que millorin la manera de retenir l’atenció”.
Per canviar aquest paradigma, l’experta ha instat a avançar cap a “un model de negoci digital que prioritzi la confiança de l’usuari”. Amb l’objectiu de propiciar aquest canvi, Haugen ha presentat una iniciativa amb la qual insta les marques a destinar un 10% de la seva inversió publicitària a plataformes i xarxes socials que compleixin amb determinats estàndards de transparència, com la publicació de mètriques sobre el seu impacte real en els usuaris.
Entre les mesures proposades, destaca la implementació d’enquestes periòdiques a usuaris, especialment als menors d’edat, per avaluar l’impacte real de les xarxes en aspectes com l’addicció, el descans, el rendiment acadèmic o l’exposició a continguts no desitjats. També el compromís real de les plataformes a compartir els resultats d’aquestes enquestes “per afavorir la transparència amb l’usuari”.
En aquest context, va destacar que iniciatives reguladores, com les impulsades per la Unió Europea, que han avançat a exigir més transparència, tot i que encara enfronten resistència per part de les grans plataformes.
Drets digitals davant el nou “caos digital”
Per la seva banda, Guiliano da Empoli, president del think tank Volta i autor del best-seller El mag del Kremlin, ha abordat en la seva ponència com els actors polítics utilitzen dades i algoritmes per influir en societats senceres. A partir de la seva anàlisi, explora la lògica del “caos digital”, un entorn en què la viralitat i la polarització es converteixen en eines de poder, redefinint les regles del joc democràtic.
Referent a la regulació de l’entorn digital, Da Empoli ha citat “el model americà, en el qual són poderosos, però increïblement distòpics”. També ha fet referència al model xinès “on han entès que això és una qüestió de poder, no només una cosa política o econòmica”. Finalment, sobre el model europeu ha conclòs que es tracta d'”un model democràtic sobre el digital i la IA, que és perfectament possible però realment no existeix encara”
Da Empoli ha contribuït al debat sobre si els drets digitals poden establir límits efectius a aquestes formes d’influència per equilibrar el poder entre ciutadans, plataformes i governs en l’era digital. “Hi ha una aliança entre populistes que volen tornar enrere al passat i visionaris posthumans que volen passar més enllà de l’estat humà. No necessites coincidir en l’objectiu final, sinó en allò del que vols desfer-te, que és allò que limita el teu poder” ha explicat.
Les dades i la privacitat post-mortem
Durant la segona jornada de la I Trobada Internacional per als Drets Digitals, l’investigador de l’Oxford Internet Institute i especialista en llegat digital, Carl Öhman, ha participat al costat de Simona Levi, activista i impulsora de la plataforma de defensa i divulgació de drets digitals Xnet, en un debat sobre com protegir el nostre llegat digital (perfils socials, imatges, enregistraments, rastres biomètrics…) després de la mort.
Alguns dels temes que s’han tractat durant la sessió han abordat la gestió de la identitat digital després de la mort, la monetització de la memòria digital i el paper de les plataformes, les famílies i les institucions en la presa de decisions.
“En les tres pròximes dècades, 2.200 milions de persones moriran i deixaran moltes dades darrere. Hi haurà més usuaris morts de Facebook que vius per al 2060. Aquestes dades constitueixen l’herència digital de les societats. Qui vulgui que tingui aquestes dades, controlarà com les societats es relacionen amb el seu passat col·lectiu”, ha explicat Öhman.
Una sessió que ha destacat la necessitat d’un marc legal que garanteixi els límits de la privacitat més enllà de la vida.
Estigues informat de tot!
Subscriu-te i estigues informat dels últims continguts de Mobile World Capital Barcelona.