La pandèmia referma l’economia de plataformes i potencia el creixement dels serveis virtuals

• L’auge de les plataformes evidència els reptes pendents per visibilitzar noves formes de treball a través de la regulació i la protecció dels treballadors
• La crisi pel Covid reforça la capacitat d’adaptabilitat de les plataformes als canvis imprevistos i fomenta protocols per augmentar la seguretat del treballador

23 d’abril de 2021

Les plataformes digitals de treball han experimentat un creixement sense precedents arran de la pandèmia, tant de l’oferta com de la demanda de serveis, una tendència que es mantindrà en el temps pel que és urgent abordar la regulació d’aquesta nova forma de treball. Aquesta és una de les principals conclusions de la trobada virtual celebrat avui entre experts del món laboral i liderada per Digital Future Society i Bid Lab.

La taula rodona ha estat composta per Emilce Grimi, CFO de Workana (Argentina), la major plataforma digital de serveis virtuals d’Amèrica Llatina; Albert Cañigueral, connector de Ouishare, xarxa global d’innovadors i freelancers de l’economia col·laborativa, per a Espanya i Amèrica Llatina; i Javier Pacheco, secretari general de CCOO Catalunya, que han debatut sobre els aspectes més controvertits de les plataformes de serveis virtuals. El creixement de la demanda d’aquest tipus de serveis; els canvis de model de negoci que han experimentat les plataformes amb el Covid-19; la relació contractual entre plataformes i treballadors o els problemes que sorgeixen amb la transnacionalització de la feina.

La CFO de Workana, Emilce Grimi, ha apuntat que, amb l’esclat de la pandèmia, han detectat un augment de registre de freelancers en la seva plataforma, el qual s’ha mantingut. “Les professions més demandades continuen sent els treballs corresponents a les tecnologies de la informació i el disseny, però cada vegada tenen més auge professions com els psicòlegs i el data science”. Tot i que admet que hi ha buits sobre els quals continuar treballant, com la seguretat laboral dels treballadors, considera que la solució passa per avançar en el terreny de la gig economy o economia de plataformes. “Hem de seguir oferint més oportunitats als professionals freelancers, escoltar-los i acompanyar-los per al seu desenvolupament professional, això implica facilitar-los les barreres d’entrada, reduint costos, tràmits i burocràcia, oferir recomanacions i eines que els permetin millorar la seva feina”.

El representant de Ouishare, Albert Cañigueral, enumera alguns canvis sobre plataformes digitals ocorreguts els últims mesos i en diferents parts de món com Califòrnia, l’Índia o Espanya, amb una ‘Llei Rider’ a tràmit. “En els últims mesos hem constatat molts petits canvis en regulació, s’han professionalitzat les plataformes, especialitzant per sectors, algunes plataformes ja no actuen només com a intermediaris, sinó que s’impliquen en el procés de diferents maneres”. Cañigueral considera que ja s’ha normalitzat que les plataformes formin part del món laboral i “això ha fet que s’especialitzin i es creïn plataformes de nínxol amb gran valor afegit, també hem observat una major solidaritat, s’està creant una comunitat de treballadors de plataformes, ja no parlem tant del freelancer solitari”. Així mateix, el portaveu de Ouishare assenyala que “falta acord i una taxonomia consensuada per poder desenvolupar unes polítiques públiques ajustades al fenomen”.

El secretari general de CCOO Catalunya, Javier Pacheco, veu en la digitalització una oportunitat per al desenvolupament laboral i per al repartiment equilibrat de plusvàlues, però li preocupen les condicions de treball que s’associen a l’economia de plataformes perquè pot donar peu a la creació de nous espais de precarietat. Pacheco apunta: “Ja hem creat un estereotip del treballador de plataforma, però encara hi ha una gran invisibilitat i el que no es veu no existeix, per tant, hem de fixar un marc de regulació per a aquests treballs d’externalització amb uns criteris clars sobre com han de ser les relacions entre treballador i plataforma”. I afegeix que “cal seguir reforçant els espais de negociació col·lectiva, fomentar la vigilància de la norma amb competències noves per als inspectors i evitar que aquesta condició d’autonomia es converteixi en precarització i vulnerabilitat per als treballadors”.

Anàlisi del futur de la feina i la gig economy

Digital Future Society i Bid Lab han analitzat el fenomen del futur de la feina i l’economia de plataformes durant aquests últims anys, i especialment arran de l’impacte del COVID-19. La directora de Digital Future Society, Cristina Colom, apunta: “Ens trobem davant d’una situació d’emergència digital, amb nombrosos desafiaments que tenen a veure amb l’avanç digital, i aquesta nova realitat al món laboral és un d’ells. Tots els actors de la societat hem de posar de la nostra part per no contribuir a crear societats més desiguals”. En aquest sentit, Colom ha destacat la tasca col·laborativa d’investigació amb el Bid Lab: “Estudiar i analitzar un fenomen complex en constant evolució és fonamental per avançar en la regulació i en la protecció dels treballadors”.

Com a exemple del creixement recent de la gig economy, la CEO de Bid Lab, Irene Arias, ha explicat que els serveis virtuals que s’ofereixen a través de les plataformes digitals van augmentar a Amèrica Llatina i el Carib un 77% la seva oferta i un 23% la seva demanda entre març i juny de 2020. Per la seva banda, ha subratllat la necessitat de buscar solucions consensuades que “no posin en risc el potencial innovador d’aquestes plataformes que suposen la principal font d’ingressos per a cada vegada més persones”. En aquest sentit, la representant de Bid Lab considera que “hem de corregir aquesta asimetria d’informació, el que ens permetrà prendre decisions més encertades. És imprescindible un debat informat per conèixer quines són les opcions per resoldre les bretxes no intencionades que es poden crear. La nostra anàlisi conjunta demostra que les plataformes poden ser part de la solució “.

Un dels resultats de la col·laboració entre ambdues institucions és la profunda investigació que posa el focus en les denominades activitats de repartiment, al sector de les cures i el dels serveis virtuals, tant a Espanya com a Amèrica Llatina. L’estudi posa de manifest la capacitat d’adaptabilitat de les pròpies plataformes als canvis imprevistos ja que, en la majoria dels casos, les plataformes han sabut adaptar-se a les variacions de la demanda, les noves tendències de consum i la necessitat d’oferir serveis assegurances, minimitzant interaccions o ampliant el volum de tasques realitzades en remot. Així mateix, l’anàlisi ha demostrat que la tendència general pel que fa a la relació entre plataforma i treballador ha estat la d’establir nous protocols per augmentar la seguretat del treballador i la del propi servei.

Un canvi de paradigma en el món laboral

La principal transformació que ha patit el sector laboral dels darrers anys ha estat el naixement i expansió de les plataformes digitals de treball, un fenomen extremadament complex, variable i en constant evolució. Si bé aquestes formes atípiques de treball no són noves, les plataformes digitals de treball estan provocant grans canvis en els models de negoci, l’organització de la feina i les relacions laborals.

Les conclusions dels experts que han participat a la taula rodona posen de manifest que no es pot obviar que aquesta nova realitat genera desafiaments per als treballadors, els responsables de formular polítiques, els empresaris i les institucions de protecció social. El desafiament consisteix a buscar l’equilibri entre fomentar la innovació i, al mateix temps, protegir els drets dels treballadors, així com els interessos de les empreses i els consumidors.

Aquest tipus d’estudis, com els desenvolupats per Digital Future Society i Bid Lab, es fa fonamental en aquesta era del canvi constant. Les estadístiques i dades existents, fins i tot la regulació tendeix a centrar-se més en les plataformes que realitzen serveis de manera presencial, obviant els serveis virtuals i invisibilitzant-los. Estudiar i analitzar diferenciant les particularitats de cada segment és imprescindible per entendre el fenomen i poder actuar en conseqüència, oferint orientacions al sector i recomanacions als responsables de la formulació de polítiques.

RECUPERA LA SESSIÓ COMPLETA AQUÍ:  

https://digitalfuturesociety.com/es/agenda/sector-servicios-virtuales/