Durant la trobada s’han donat a conèixer les dades de l’Enquesta sobre percepció social dels drets digitals a Espanya, que constata que hi ha un recolzament massiu entre la ciutadania a l’establiment de mesures de protecció als menors.
Joves emprenedors, com Trisha Prabuh i Albert Bertrán, han presentat iniciatives com el Balanç Phone, un telèfon “sense aplicacions que ens empenyin al consum automàtic”, i Rethink, una app que combat el ciberassetjament.
La Trobada Internacional per als Drets Digitals finalitza la seva primera edició amb més de 100 experts en diferents àmbits dels drets digitals.
Prop de 50 entitats s’han involucrat en l’organització de l’esdeveniment, amb la programació de 20 activitats obertes a la ciutadania.
Les últimes ponències de la I Trobada Internacional per als Drets Digitals s’han centrat en la protecció dels menors en l’entorn digital, una qüestió que genera una creixent preocupació en la societat espanyola. Així ho reflecteix la primera “Enquesta sobre percepció social dels drets digitals a Espanya” -realitzada per la Fundació Hermes, Fundació “la Caixa” i Red.es en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, i que es va presentar ahir-, segons la qual el 95 % de les persones enquestades considera que els menors estiguendesprotegits a Internet.
L’estudi també mostra que hi ha un suport massiu a l’aplicació de mesures que protegeixin els joves en entorns digitals, com l’establiment d’una edat mínima obligatòria per a l’ús de les xarxes socials (91%), l’ús de mecanismes de control parental (96%) o la regulació de la publicitat dirigida a menors (96%).
Al llarg de l’últim dia de l’esdeveniment, s’han realitzat diversos debats i taules rodones, juntament amb experts en noves narratives, responsables públics i joves que han abordat el paper de les noves generacions, la responsabilitat de les plataformes i la necessitat de polítiques públiques per protegir-los en l’entorn digital.
Joves com a agents de canvi en l’entorn digital
La tarda s’ha iniciat amb la taula rodona “From Users to Changemakers: Youth Redefining Digital Spaces”, on diversos joves han participat explicant propostes innovadores per a la transformació dels espais digitals en entorns més segurs per als menors.
El debat ha comptat amb la participació online de Trisha Prabhu, fundadora de ReThink, una iniciativa tecnològica que utilitza la intel·ligència artificial per prevenir el ciberassetjament abans que passi. També amb Albert Beltrán, cofundador de Balance Phone, un telèfon dissenyat per reduir estímuls i aconseguir una relació més saludable amb la tecnologia; juntament amb Agustina Dellasanta, gestora de projectes d’innovació social a Save the Children.
Els tres joves han compartit experiències i reflexionat sobre com les noves generacions interactuen amb les xarxes socials, què esperen de les plataformes i quins drets consideren irrenunciables en l’ecosistema digital.
En la seva intervenció, Prabhu, creadora d’una aplicació per a la prevenció del ciberassetjament, ha reclamat “capacitar els joves perquè siguin actors estratègics en l’activisme i en la innovació. Cal donar-los eines per desenvolupar tecnologies i transformar els sistemes digitals des de les seves pròpies idees”.
Beltrán, per la seva banda, ha recordat que Balance Phone va néixer “per la frustració que teníem per passar fins a sis hores al dia navegant per xarxes socials; la nostra idea és tenir un telèfon que ens permeti fer una vida normal, sense tenir a la butxaca aplicacions que ens empenyen al consum automàtic”.
Narratives audiovisuals i construcció d’ identitat
Una altra de les qüestions que s’han abordat durant aquesta segona jornada ha estat com es construeixen les identitats en un entorn marcat per xarxes socials, algoritmes i comunitats online. Un debat sota el títol “Narratives de gènere en el món digital”, que ha reunit la directora Leticia Dolera i el cineasta Marc Silver.
Des dels seus respectius treballs audiovisuals (Pubertad i Molly & the Machine), tots dos han destacat la importància que el cinema i la televisió contribueixin a mapejar els nous territoris digitals, fomentant una mirada crítica sobre l’adolescència, la tecnologia i la construcció del jo.
Dolera ha remarcat que “la infància cal protegir-la: l’entorn digital es pot i s’ha de regular”. La cineasta també ha destacat que “l’algoritme no et vol lliure, et vol esclau; et vol enganxat i consumint”.
L’impacte de l’entreteniment digital en la Generació Z
La Trobada per als Drets Digitals també ha analitzat el fenomen de la Kings League com a exemple d’un nou ecosistema d’entreteniment digital. Sota el títol “La responsabilitat de crear contingut per a la Generació Z”, Oriol Querol (CEO de Kings League), Celia Vázquez (UNICEF Espanya) i la periodista Irati Vidal han analitzat l’impacte d’aquests nous formats d’entreteniment en els joves, els valors que transmeten i la responsabilitat que implica connectar amb audiències massives en edats primerenques.
Polítiques públiques per protegir la infància en l’ entorn digital
El tancament de la trobada ha conclòs amb la taula “Polítiques públiques per a una infància connectada”, centrada en la creixent urgència de protegir els menors online des de l’àmbit institucional. Una sessió que ha reunit Margarita Guerrero (INJUVE), Sandra Ruiz (Generalitat de Catalunya), Laura Ballarín (Parlament Europeu) i Sonia Fuertes (Ajuntament de Barcelona), per analitzar les diferents estratègies regulatòries en l’àmbit europeu i internacional.
El debat ha abordat qüestions com la limitació d’accés dels menors a les xarxes socials, així com els reptes associats a la verificació d’edat. El debat també ha esmentat la necessitat de protecció efectiva de la infància a nivell legislatiu evitant models de vigilància massiva.
Un tancament centrat en els drets digitals de la infància
Amb aquestes sessions, la I Trobada Internacional per als Drets Digitals, impulsada pel Govern d’Espanya i Mobile World Capital Barcelona, en el marc del Observatorio de Derechos Digitales, ha arribat a la seva fi després de dos dies on més de 100 ponents de primer nivell han compartit les seves reflexions i ponències.
L’esdeveniment s’ha convertit en una cita de referència, en la qual Barcelona ha estat la seu dels drets digitals a nivell internacional on s’ha debatut durant dos dies qüestions com la protecció de dades i la privacitat, la regulació de la intel·ligència artificial, la transparència algorítmica, la ciberseguretat o la protecció dels drets de la infància i col·lectius vulnerables en l’entorn digital.
Estigues informat de tot!
Subscriu-te i estigues informat dels últims continguts de Mobile World Capital Barcelona.