The Collider analitza els reptes derivats de la incorporació de la tecnologia en l’àmbit de la salut

• Catalunya reuneix totes les condicions per convertir-se en el pròxim hub europeu de Digital Health: compta amb quatre dels deu millors hospitals d’Espanya, és el punt de confluència de grans actors del sector i ja ha creat més de 1.500 startups incloent tots els sectors
• Són dades recollides en el primer informe de The Collider sobre Digital Health, en col·laboració amb l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i que remarca les oportunitats i els reptes d’un sector estratègic que el 2023 representarà un mercat global de gairebé 200.000 milions d’euros

22 de març de 2021

Barcelona, 22 de març de 2021.- The Collider, el programa d’innovació de Mobile World Capital Barcelona (MWCapital), ha presentat avui un informe sobre salut digital, que assenyala els reptes que genera la incorporació de la tecnologia en l’àmbit de la salut. L’estudi també apunta a la transferència tecnològica com una de les vies per desbloquejar tot el potencial de Digital Health, un sector estratègic per a Espanya i, concretament, per a Catalunya i Barcelona. L’informe l’ha presentat avui el CEO de Mobile World Capital Barcelona, Carlos Grau, juntament amb el President de la Comissió d’Innovació de Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, el Dr. Josep Antoni Ramos Quiroga, i el director de The Collider, Oscar Sala, en una roda de premsa que s’ha celebrat de manera telemàtica. La presentació també ha comptat amb una taula rodona formada pel Dr. Josep Antoni Ramos Quiroga; el Dr. Manel Escobar, Director Clínic de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (VHIB); el Phd. Cesar Velasco, Director d’Innovació de Novartis Pharma; Carlos Fina, CEO d’Esteve Teijin Healthcare i Luis Castillo, CEO de Psicoterapia VR.

Actualment, el sector de la salut està molt condicionat per tres factors: l’envelliment de la població, les malalties cròniques (l’OMS calcula que el 75% de la despesa sanitària correspon al tractament de diabetis, càncer o malalties respiratòries i cardiovasculars) i l’encariment de la sanitat. En aquest context, el paper del Digital Health, un mercat global que el 2023 tindrà un valor proper als 200.000 milions d’euros segons la consultora Frost & Sullivan, ha de suposar un necessari punt d’inflexió.

La digitalització del sector permetrà democratitzar i humanitzar l’atenció sanitària, prendre decisions estratègiques basades en dades, millorar els diagnòstics, tenir accés a un servei de màxima qualitat al menor preu, descobrir noves línies de negoci o impulsar la investigació i el desenvolupament (R+D). L’aplicació de la tecnologia incideix directament en el sistema sanitari, però també ho fa en altres actors com els proveïdors, els professionals d’assistència sanitària, els pacients i els governs.

“En un context com l’actual és especialment important entendre les oportunitats que s’amaguen darrere la salut digital. La tecnologia, en aquest cas, s’orienta a solucionar deficiències i es converteix en un aliat de qualsevol sistema sanitari, sotmesos durant els últims mesos a situacions de molt estrès arran de la irrupció de la Covid-19”, ha assenyalat Carlos Grau.

Com explica el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, “l’informe Digital Health posa de manifest la gran oportunitat que significa la implementació efectiva de la salut digital en el nostre entorn. D’altra banda un dels majors reptes és la integració de dades que es generen des dels diferents dispositius digitals de salut a la història clínica electrònica de les persones que atenem als centres sanitaris. A Vall d’Hebron estem treballant perquè aquesta història clínica electrònica integrada esdevingui una eina per conèixer millor la situació clínica dels pacients, però també els reptes socials als quals fan front. És una gran oportunitat per poder tenir una atenció més propera i personalitzada, posant en el centre les necessitats de les persones”.

“Sense talent no hi ha innovació. I sense innovació no tindrem la capacitat de crear sistemes sanitaris sostenibles, que avui en dia estan demostrant ser la columna vertebral de qualsevol país. Hem de potenciar la investigació perquè és la clau que obre la porta al desenvolupament social i econòmic del nostre país”, ha assegurat Oscar Sala.

Tecnologia que salva vides

L’aplicació de noves tecnologies en el sector de la salut està produint alguns canvis que afecten de manera directa l’entorn del pacient, que no ha deixat d’estar al centre però ha vist com es transformava la manera d’atendre’l, la capacitat de diagnosticar-lo o les tècniques que se li apliquen en funció de la seva malaltia. Un bon exemple és el del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, que ha desenvolupat en els últims anys una sèrie de projectes basats en noves aplicacions tecnològiques com el Bloc Quirúrgic, un tractament pioner de Realitat Virtual pel Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH), la Telemedicina o la diagnosi d’alt rendiment basada en la seqüenciació massiva.

La constant evolució de la tecnologia permet que els hospitals estiguin immersos en un procés d’evolució per esdevenir espais més tecnològics, precisos, efectius i eficients. Els canvis s’estan produint en tot el trajecte del pacient, tant dins com fora de l’hospital, des de la diagnosi de la seva patologia fins al tractament d’aquesta. La Intel·ligència Artificial, la cirurgia robòtica, la impressió 3D, la Realitat Virtual o el reconeixement per veu, entre d’altres, són exemples de tecnologies que permetran millores transversals perquè les proves de diagnosi, els quiròfans o les UCIS adquireixin una nova dimensió.

Un escenari de futur

La transformació digital del sector de la salut presenta una sèrie de reptes que s’hauran d’afrontar per aconseguir plenes garanties en un nou escenari.  Aquests són els més destacats i els que es recullen a l’informe:

• Confidencialitat i seguretat de dades: Serà un dels principals debats globals al voltant del Digital Health. No només per qui posseeixi aquestes dades, sinó per l’excés d’informació que tindran els pacients i per la fragmentació del sistema sanitari espanyol per la interoperabilitat de les dades.
• La transformació digital també és cultural: Serà important afrontar les pors i reticències que puguin generar els canvis que han d’arribar. També serà clau conscienciar els professionals en les noves competències i habilitats, cada vegada més necessàries en la transformació dels serveis de la salut.
• La intensa regulació del sector: Serà important veure com es regulen aspectes com la propietat de les dades o la compra de serveis digitals. El repte és operar amb marcs reguladors que encara no estan adaptats a l’ús de noves tecnologies i abordar el debat ètic que planteja la tecnologia i les seves noves possibilitats.
• Els objectius són més importants que la tecnologia: Generar eines tecnològiques sense haver definit la necessitat a resoldre o sense tenir en compte les persones implicades serà un error.
• Competències heterogènies: La diversitat entre les competències digitals dels diferents stakeholders podrà dificultar la comunicació i, per tant, les relacions de col·laboració existents i futures. També serà essencial crear un consorci interdisciplinari en el qual estiguin representats tots els actors i que permeti desenvolupar estratègies polítiques i marcs reguladors per a afavorir el progrés de la transformació digital del sector de la salut a nivell regional, estatal i comunitari.
• Nous models: Falten instruments de compra i models de finançament híbrids per incentivar la inversió en innovació i solucions digitals per part de les companyies.

La incorporació de la tecnologia en l’àmbit de la salut també genera oportunitats a nivell econòmic, social i, fins i tot, mediambiental. Les que s’inclouen a l’informe són l’aposta per un model més col·laboratiu, l’agilitat i eficiència en el disseny de processos assistencials, la personalització extrema dels serveis de salut, la humanització de l’assistència sanitària, la millora de l’accés a la sanitat o la creació d’un sistema més sostenible.

Per analitzar-ho, l’estudi de The Collider ha comptat amb la col·laboració d’experts com Jaume Pérez Payarols, Director d’Investigació i Innovació de l’Hospital Sant Joan de Déu; Xabier Tibau, strategy manager d’Esteve Teijin; Paulina Cerdá, responsable de qualitat d’Esteve Teijin; Luis Badrinas, CEO de Barcelona Health Hub & Community of Insurance; Ricardo Castrillo, Director General de Ferrer a Espanya; Laia Arnal, Directora de l’àrea de desenvolupament de negoci del Vall d’Hebron Institut de Recerca; Marta Príncep, sòcia directora de Barcelona Health Ventures; Joan Cornet, Director de European Connected Health Alliance i Director de Digital Health Transformation d’AIS i Jose Marcilla, Director General de Novartis Oncology.

Un sector clau

La sanitat és un dels sectors estratègics d’Espanya, amb un sistema sanitari basat en l’accés universal. El país, amb una esperança de vida de 83,4 anys (la més elevada de la Unió Europea), també destaca pel seu sòlid sistema d’atenció primària i una desigualtat social menys pronunciada que en altres països.

Tot i això, el sistema s’ha vist afectat en els darrers anys per la crisi econòmica i la falta d’inversió en tecnologia. La creixent proporció de població que viu amb malalties cròniques i discapacitats afegeix més pressió sobre un sector que cada vegada augmenta la seva despesa.

Catalunya, per la seva banda, reuneix totes les condicions per convertir-se en el pròxim hub europeu de Digital Health. Les bases del sistema són sòlides: quatre dels deu millors hospitals d’Espanya es troben a Barcelona (Hospital Clínic, Hospital Vall d’Hebron, Centre Mèdic Teknon i Hospital Quirónsalud) i també és el punt de confluència de grans actors del sector com Almirall, Ferrer, Uriach, Novartis, Sanofi, Merck, Esteve o Grifols.

En termes d’innovació, Catalunya no només destaca pel seu paper en la despesa d’R+D (el 23,5% de la inversió d’Espanya en aquesta partida prové de la comunitat, segons les últimes dades de l’INE), sinó també per exercir de pol d’atracció d’empreses tecnològiques i digitals. Les startups creades a Catalunya, sumant tots els sectors, ja són més de 1.500. Pel que fa a la generació de talent, Catalunya és la comunitat amb un major nombre de graduats, estudiants de màster i doctorats en ciències de la salut i vida.