Així afecten les fake news a la teva democràcia

Marc Amorós, periodista i creatiu audiovisual

La desinformació és un terratrèmol amb magnitud suficient per desestabilitzar una societat que es pregunta constantment si serà veritat tanta mentida. Vivim en l’era de les fake news, un període en què professionals sense escrúpols i amb molts interessos econòmics i ideològics manipulen el material amb què es fabriquen les notícies per alimentar l’odi, polaritzar la societat i tornar-la desconfiada i descreguda. Aquests professionals conformen una indústria de la desinformació capaç d’erosionar la democràcia, soscavar la confiança en les notícies i manipular la nostra opinió i influir en la nostra presa de decisions.

Vegem dos exemples. A les Filipines, una dècada de desinformació sistemàtica va aconseguir construir un relat alternatiu en favor de Ferdinand Bongbong Marcos, fill del dictador que durant 21 anys va mantenir un fèretre règim autocràtic, corrupte i irrespectuós amb els drets humans que va assassinar més de 3.200 persones, va empresonar més de 70.000 i va sumir la població filipina en la misèria mentre ell i la seva família s’enriquien. Recordeu les 3000 sabates d’Imelda? Aquesta desinformació perseverant va crear una falsa nostàlgia de la dictadura en votants que no la van viure, va blanquejar i millorar la imatge dels Marcos, va massacrar els oponents polítics a base de fake news i va apuntar BongBong Marcos a la presidència amb el 58% dels vots.

El gener del 2022, als Estats Units, encara un 70% dels votants republicans continua creient que hi va haver frau en les eleccions perdudes per Trump el 2020. La seva desinformació li va permetre erigir-se com a víctima en lloc de perdedor i va alentir un assalt ciutadà al Capitoli amb l’objectiu de no ratificar el resultat de les eleccions i amenaçar a la major democràcia del món en nom d’una falsedat intencionada.

La desinformació mai és innocent i ens arruïna la vida. A Europa, el 76% de la gent creu que la proliferació de fake news és un perill per a la democràcia i a Espanya ho pensen vuit de cada deu persones. Al final del seu llibre dedicat al feixisme, Madeleine Albright formula una sèrie de preguntes per poder discernir entre líders i persones filofeixistes. Vegem com responen les fake news davant d’elles. «¿Tracten d’explotar els nostres prejudicis dient que les persones que no pertanyen a la nostra ètnia, raça, partit o religió no són dignes de respecte?». Les fake news ho fan. «¿Volen alimentar la nostra indignació cap als que creiem que ens han fet alguna cosa malament, avivant les nostres queixes i el nostre afany de venjança?». Les fake news ho fan. «¿Ens animen a menysprear les institucions governamentals i el procés electoral?». Les fake news ho fan. «¿Tracten de soscavar la nostra confiança en principis de la democràcia tan importants com la premsa lliure i els jutges independents?». Sí, les fake news ho fan constantment. 

Maria Ressa, periodista i Premi Nobel de la Pau, afirma que “atacar el periodisme és atacar la democràcia perquè les fake news ataquen els fets, i sense fets no hi ha veritat”. El filòsof sud-coreà Byung-Chul Hang va més enllà i sosté que el que manté unida a la societat és la veritat i que “quan la ideologia es vesteix de veritat, la democràcia cedeix terreny al totalitarisme”. Actualment, les fake news supuren ideologia perquè, com argumenta Hang, “s’utilitzen com un mitjà per aconseguir poder” a força de fer afirmacions que no guarden relació amb els fets. Les alarmes s’encenen, segons Hang, quan una societat perd la voluntat de veritat i soscava la distinció entre veritat i mentida. Quan això passa “les mentides informatives substitueixen el món real per un altre fictici d’un suposat context fàctic basat en emocions i conviccions i, quan aquestes dominen el discurs polític, la democràcia està en perill”.

“Sense veritat no existeix la confiança”, apunta Ressa. Una societat desinformada és una societat desorientada, desconfiada i fragmentada on la informació circula desconnectada de la realitat i es perd la creença en els fets. És evident que tenim més informació que mai, però la paradoxa és que com més informacions diferents rebem, més gran és la desconfiança. Als Estats Units només el 16% de la gent confia en els diaris i amb prou feines un 11% confia en les notícies de la televisió. Són les pitjors dades dels últims 50 anys. És cert que tenim més informació que mai, però, com argumenta Hang, “aquesta ha perdut la seva capacitat orientativa”. Les fake news ens estan convertint en una societat perduda i desconnectada de la veritat i potser també de la democràcia. Com sosté Ressa, “és vital reconstruir la confiança en la veritat dels fets, perquè, sense ella, no hi ha realitat compartida ni democràcia i si no hi ha integritat en els fets, com hi pot haver integritat a les eleccions?”.