Desenvolupar habilitats digitals és crucial, però cal no oblidar les bàsiques

Adi Gaskell, periodista

El buit de competències digitals ha estat al capdavant de l’agenda dels líders europeus durant diversos anys. De fet, el 2022 l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT) de la Unió Europea va llançar la Iniciativa de Talent Tecnològic Avançat, amb l’esperança d’actualitzar les competències tecnològiques avançades d’aproximadament un milió de persones arreu del continent.

Les competències tecnològiques avançades van ser triades perquè es creu que aquestes habilitats estaran a l’avantguarda de la innovació tècnica en els pròxims anys. La iniciativa es basa en la “Dècada Digital” de la UE, que té les competències com a punt central dels plans per assegurar que l’èxit digital es noti arreu d’Europa el 2030. La part de competències d’aquesta iniciativa és encara més ambiciosa que la Iniciativa de Talent Tecnològic Avançat i té com a objectiu millorar les habilitats de 20 milions de persones en disciplines TIC. L’objectiu és cobrir el buit de talent en àrees com la ciberseguretat, la ciència de dades i la IA.

A l’avantguarda

La UE està lluny de ser l’única en aquesta recerca per millorar les competències digitals de les persones arreu del món. De fet, el gegant tecnològic Microsoft recentment es va comprometre a millorar les competències digitals de 25 milions de persones en un intent d’ajudar a cobrir un buit de competències tecnològiques que l’empresa creu que podria ser de fins a 150 milions de persones el 2025.

De moltes maneres, aquesta concentració en les competències avançades té sentit. Després de tot, una recerca recent de la Universitat d’Oxford va descobrir que desenvolupar habilitats relacionades amb la IA podria proporcionar un augment salarial de fins al 40%.

“Sabem que mai apliquem les competències de forma aïllada”, expliquen els investigadors. “Utilitzant aquestes dades, vam veure quines competències eren més buscades i quins conjunts eren demandats junts. Això ens va permetre donar un valor financer a les competències i les complementàries basades en les demandes del mercat laboral”.

Van trobar que les competències de IA són especialment valuoses perquè es poden combinar fàcilment amb altres competències igual d’importants. Per exemple, els investigadors expliquen que les competències en anàlisi de dades són extremadament valuoses perquè es poden combinar amb altres competències molt valuoses, com l’aprenentatge automàtic.

“Conceptualitzar la relació entre les competències com una xarxa ens va permetre mostrar la dependència del context del capital humà”, expliquen els investigadors. “Els nostres resultats tenen implicacions profundes per a les persones, les empreses i els responsables de polítiques. En reconèixer el valor de la complementarietat, podem guiar millor els treballadors en els seus viatges de reskilling individuals en èpoques de canvis tecnològics”.

La base de la piràmide

Per descomptat, mentre es dona molta atenció, potser comprensiblement, a les competències digitals avançades, és notable que la Dècada Digital també parla de millorar competències més bàsiques en el 80% de la població de la UE. La importància de proporcionar suport a la base de la piràmide de competències va ser subratllada per dades de la UE que mostraven que gairebé la meitat de la població mancava fins i tot de competències digitals bàsiques.

Hi ha un mèrit considerable en aquest enfocament a tot l’espectre de competències digitals, ja que les dades produïdes per l’empresa tecnològica Cisco i el Centre de Recerca Econòmica i Empresarial (CEBR) van mostrar com les comunitats que sovint han quedat enrere per l’economia moderna i globalitzada poden posar-se al dia. Van trobar que millorar les competències digitals bàsiques milloraria considerablement les perspectives d’ocupació d’unes 1,7 milions de persones al Regne Unit. A més, això podria reforçar potencialment l’economia en més de 45.000 milions de lliures esterlines.

El 80% d’aquests beneficis s’acumularien en llocs fora dels tradicionals nuclis d’innovació de les capitals i les ciutats universitàries, mostra que tan beneficiós podria ser centrar-se en un ampli ventall de desenvolupament de competències a tota la societat. De fet, la recerca centrada en comunitats desfavorides d’Anglaterra i França mostra que les competències digitals bàsiques són sovint un punt d’entrada fonamental per accedir a aspectes clau de la societat moderna, des de feines i formació fins a serveis bancaris i sanitat.

Aconseguir que els empresaris s’impliquin

La recerca del CEBR destaca tres àmbits de competències que consideren “Competències Digitals Essencials”. El primer són les competències fonamentals, com ara l’accés a Internet. El segon són competències per a la vida, que implica transaccions i interaccions en línia, i el tercer són les competències per al treball, centrant-se en l’ús d’eines digitals bàsiques per a negocis.

Aconseguir aquest tipus de reskilling multidimensional a la societat requerirà que els treballadors estiguin disposats a col·laborar. Tot i que les dades suggereixen que les empreses estan invertint una quantitat creixent en iniciatives de reskilling, hi ha poca evidència que la inversió sigui efectiva. De fet, molta de la inversió s’ha destinat a plataformes tecnològiques que sucumbeixen a la fal·làcia del “si ho construïm, vindran”. Aquestes inversions no aprecien com i per què les persones s’impliquen en el reskilling digital.

La recerca de científics del comportament de MoreThanNow i Vodafone va descobrir que emmarcar el reskilling en termes de rellevància i seguretat professional tenia el major impacte tant en la inscripció com en la finalització. De fet, els participants en aquest grup eren aproximadament un 5% més propensos a fer el reskilling que aquells que rebien altres formes de missatges sobre creixement personal o aprenentatge agradable.

Per convèncer la gent de la necessitat d’aprendre noves competències, suggereixen utilitzar un llenguatge que toqui la nostra por a perdre. Van descobrir que som més propensos a actuar quan pensem en què podríem perdre en lloc de què podríem guanyar.

És cada vegada més evident que necessitem augmentar la literatura digital no només de les persones més privilegiades de la societat, sinó de persones de tots els espectres perquè puguin impulsar-nos i també garantir que les persones puguin participar activament en la nostra vida cada vegada més digital. Per emprar un famós proverbi xinès, el millor moment per invertir en competències digitals va ser fa 20 anys. El segon millor moment és ara.