La cursa pel talent en tecnologies emergents: posicionant-nos en la revolució quàntica o la intel·ligència artificial 

La realitat ens imposa en ocasions dissonàncies molt clares i evidents, però amb causes més complexes i perspectives fins i tot més difícils de comprendre. Posem el cas d’un país, diguem-ne Espanya, amb 2,6 milions de persones aturades (11,7% de la població activa) i en el qual, alhora, no deixen de sonar les alarmes que hi ha llocs de treball sense cobrir en sectors clau per al nostre desenvolupament present i futur. 

No en va, el talent especialitzat que tant costa generar i retenir és el motor que impulsa la innovació, el progrés tecnològic i el creixement econòmic. Fins i tot en les seves capes més bàsiques, trobem aquesta llacuna en les habilitats digitals dels ciutadans: segons l’informe ‘Digital Economy and Society Index (DESI) 2023’ de la Comissió Europea, només el 61% dels adults europeus tenen competències digitals bàsiques. A Espanya, l’informe ‘Informe de Empleabilidad y Talento Digital 2023’ d’Infoempleo i UNIR revela al seu torn que el 72% de les empreses té dificultats per trobar professionals qualificats en àrees com la ciberseguretat i la intel·ligència artificial. 

Resulta obvi que hi ha un problema greu que amenaça frontalment les possibilitats que tant el Vell Continent com el nostre país tenen per treure profit de l’actual revolució digital.  I si ens atenim a les tecnologies emergents que més potencial tenen de cara als propers anys -com la computació quàntica, la ciberseguretat o l’anomenat NewSpace-, tant l’oportunitat com el desafiament del talent es tornen extraordinaris. 

D’acord amb el document ‘Tech Nation Report 2023’, el sector tecnològic a Europa ha experimentat un creixement del 15% en la contractació de professionals en l’últim any, amb especial èmfasi en perfils relacionats amb tecnologies emergents. A Espanya, una altra enquesta de Ticjob del passat curs mostra que les ofertes d’ocupació en aquestes mateixes àrees han augmentat un 35% en comparació amb l’any anterior. Queda palès, doncs, que Europa i Espanya estan en una cursa per formar i atreure els professionals necessaris per liderar aquests camps estratègics.  

Potser la més coneguda de totes les tecnologies emergents, i de la qual més se n’ha parlat, és la computació quàntica. Aquesta innovació promet revolucionar sectors com la criptografia, la intel·ligència artificial i la simulació de processos químics, meteorològics i en sectors com la banca o la indústria. Ningú és aliè a semblant potencial: l’estratègia ‘Quantum Technologies Flagship’ de la Comissió Europea planeja invertir 1.000 milions d’euros en la pròxima dècada per impulsar el desenvolupament d’aquestes tecnologies. Espanya, en particular, està posicionant-se com un hub important, amb centres d’investigació de renom com l’Institut de Física Teòrica (IFT) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC), a més de la instal·lació dels primers computadors quàntics a Galícia, País Basc i Barcelona. 

El perfil dels professionals en aquest camp inclou físics teòrics, matemàtics i experts en algoritmes quàntics. La demanda d’aquests especialistes és alta i no ha de fer sinó créixer a mesura que les empreses comencin a explorar i trobar les aplicacions pràctiques de la computació quàntica. Empreses com IBM i Google ja estan contractant talent a Europa per a les seves iniciatives quàntiques, mentre que startups espanyoles com Multiverse Computing estan emergint com a líders en l’ús de la computació quàntica per a l’optimització financera. 

Molt més immediata i urgent és, tanmateix, la demanda de perfils en l’àmbit de la ciberseguretat. L’estudi de (ISC)² sobre la Força Laboral en Ciberseguretat 2023 revela que Europa necessita més de 350.000 professionals en aquest camp per tancar la bretxa de talent. A Espanya, la demanda d’experts en ciberseguretat ha crescut un 40% en els últims cinc anys, segons dades de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE). 

Els perfils més buscats abasten analistes de seguretat, enginyers de xarxes i experts en gestió de riscos. La formació en ciberseguretat està en expansió, amb universitats i plataformes online oferint programes especialitzats. Empreses com Telefónica i BBVA estan liderant la contractació de talent en ciberseguretat a Espanya, mentre que iniciatives com el Programa de Talent d’INCIBE busquen atraure i formar nous professionals. Parlem de professionals amb projecció nacional i internacional que enfronten un dels majors riscos per a les empreses i organismes públics: la creixent onada de ciberatacs i la sofisticació d’aquests. 

De la més cridanera, a la més imperant i que està assolint la demanda més il·lusionant: el NewSpace. Sota aquesta denominació s’engloba tota l’explotació comercial de l’espai que s’està vivint a partir de la incorporació del sector privat a l’aventura cosmonàutica. Avui, ja trobem nombroses companyies especialitzades en satèl·lits miniaturitzats o turisme espacial. Europa està invertint fort en aquest àmbit, amb l’Agència Espacial Europea (ESA) destinant més de 14.000 milions d’euros a projectes d’innovació espacial en el període 2020-2024. Espanya, amb empreses com Satlantis i PLD Space (que va fer història el passat any en llançar el Miura, un coet reutilitzable 100% nacional), també pot jugar un paper clau en aquest nou ecosistema. 

Els professionals que es requereixen en l’àmbit del NewSpace solen tenir formació en enginyeria aeroespacial, física i ciències de la computació. La demanda se centra en enginyers de sistemes, dissenyadors de satèl·lits i experts en propulsió, alguns dels punts més crucials i crítics de qualsevol aventura espacial.  

En qualsevol d’aquestes tecnologies emergents podem constatar com s’estan creant nous llocs de treball i modificant les competències més interessants per al mercat laboral. Segons l’informe ‘Future of Jobs’ del Fòrum Econòmic Mundial, s’espera que per al 2025, més del 50% de tots els empleats necessitaran una capacitació significativa a causa de l’adopció de noves tecnologies. 

A Espanya, iniciatives com el Pla Nacional de Digitalització i el Pla Espanya Digital 2025 estan dissenyades per impulsar la formació i atraure talent en molts dels sectors clau de la nostra economia; també en aquestes tecnologies emergents. Un pla que compta, a més, amb el paraigües financer dels fons NextGenerationEU de la Unió Europea, el 30% dels quals aniran destinats a la transformació digital i la reinvenció tecnològica de l’economia en el cas del nostre país. 

L’impacte d’aquestes polítiques governamentals és notable. El programa ‘Digital Spain 2025’ ha destinat més de 20.000 milions d’euros per impulsar la transformació digital i atreure talent en sectors clau com la intel·ligència artificial, els semiconductors i el NewSpace. De moment, i fiant-nos de dades proporcionades per Randstad, aquestes iniciatives han contribuït a la creació de més de 200.000 noves ocupacions en el sector tecnològic a Espanya, amb una demanda creixent de perfils especialitzats.  

La patronal Ametic confirma que les inversions en tecnologies emergents han augmentat un 28% respecte a l’any anterior, amb un enfocament significatiu en la formació de talent especialitzat. Així que l’únic que queda és referendar i potenciar el compromís de les empreses i les institucions amb el desenvolupament de capacitats avançades que permetin liderar la innovació tecnològica a Europa i Espanya.