Day One és més que un thriller tecnològic. A la intriga d’Ulises Albet i Damian Diskin s’hi suma, com una protagonista més, una Barcelona científico-tecnològica mai abans vista en la ficció i una subtrama de debats que porten a l’espectador a reflexionar sobre l’ús ètic de la tecnologia.
Aquests debat es van abordar al darrer MWC26, amb la conversa celebrada a l’estand de MWCapital entre Josep Maria Ganyet, CEO de Mortensen, Liliana Arroyo, professora d’Esade, i el periodista de El Periódico especialitzat en tecnologia, Carles Planas. En aquesta taula de debat, els experts van identificar cinc grans debats presents a Day One i que interpel·len directament a la societat.
Concentració del Poder
Damian Diskin es presenta a la sèrie com un gran empresari i gurú tecnològic que té entre mans una gran innovació amb potencial per transformar i intervenir en la vida de les persones. En l’obertura del debat, Planas apuntava a un context actual de “concentració de poder en cada vegada més empreses” i un canvi decisiu en la geopolítica. “Fins ara, enteníem les relacions internacionals com una solució per evitar conflictes, però aquest dogma s’ha desfet: vam veure com Rússia va instrumentalitzar la dependència de la Unió Europea del gas i de l’energia com a arma de pressió després d’envair Ucraïna”, citava com a exemple.
En aquest context, Ganyet recordava que “la tecnologia sempre ha estat sinònim de poder. Qui té la tecnologia més avançada, sotmet a l’altra”. Arroyo, per la seva banda, aportava una mirada complementària: “quan ens pensàvem que la globalització aportaria més reciprocitat i més horitzontalitat, el que ha aportat és un mercat molt més gran on el que guanya, guanya més, on el que domina, domina més i, per tant, l’arquitecte de la tecnologia és l’arquitecte de la cohesió o la descohesió social”
Dependència tecnològica
Durant el debat, Ganyet també advertia que la digitalització pot generar “dependències i desequilibris que condicionen la sobirania dels territoris i de les persones”. Un dilema, com el de la dependència tecnològica i la sobirania dels territoris, també present a la sèrie. L’expert il·lustrava aquesta dependència amb un exemple:
“Si hi ha un conflicte amb els Estats Units ho sabreu abans que surti a les notícies perquè el GSP deixarà de funcionar, perquè és una tecnologia militar nord-americana”.

Responsabilitat, desenvolupament tecnològic i regulació
Arroyo va apuntar a un tercer dilema, com és la responsabilitat en el desenvolupament tecnològic. Arroyo va apel·lar a crear espais de reflexió on no pensar en guanyadors i perdedors, sinó “en els diferents rols per domesticar la tecnologia: Fa falta algú que innovi, algú que abarateixi els costos i algú que després pugui posar aquesta regulació”, amb la voluntat d’escurçar cada vegada més l’escletxa entre el moment d’innovar i el de regular, i amb una governabilitat global.
Ganyet va assenyalar que innovar i regular no són conceptes confrontats, i que el sector públic és clau per marcar el camí : “Hi ha una responsabilitat de les administracions, no només d’inversió sinó de predicar amb l’exemple, perquè les administracions són les empreses més grans de cada país”. També va apel·lar a la responsabilitat de cada persona a l’hora d’escollir les eines tecnològiques que fa servir.
Privadesa i l’ús de les dades
El quart dilema és el de la privadesa i l’ús de les dades. En la moderació, Planas destacava que es tracta d’un dels grans debats actuals, vinculat a la recollida i gestió de la informació personal, i amb condicionants com la comoditat i la seguretat. Arroyo ho sintetitzava amb una idea clau:

“Hi ha aquesta dissonància cognitiva entre: tinc la paranoia que és molt important que preservi les meves dades, però com que a la pràctica m’és difícil trobar formes factibles i quotidianes de fer-ho efectiu, m’acabo rendint per la conveniència i per la complexitat d’això”
Identitat i impacte social
El cinquè i últim dilema fa referència a la identitat i l’impacte social de la tecnologia. Planas va preguntar :
“A on va la pedagogia en un món en el que la IA acaba transformant la nostra visió del món i de com ens entenem a nosaltres mateixos com a humans“.

Arroyo va defensar “codisenyar plegats” joves i adults per millorar el que han fet les generacions anteriors.
En conjunt, el debat evidencia que els dilemes plantejats per Day One no són especulatius, sinó plenament actuals. En un context de canvi accelerat, la clau no és només innovar, sinó fer-ho amb criteris ètics que garanteixin un equilibri entre progrés, drets i benestar col·lectiu.
Estigues informat de tot!
Subscriu-te i estigues informat dels últims continguts de Mobile World Capital Barcelona.