- L’acte ha comptat amb la presencia de SM, el Rei Felip VI
Digital Future Society, impulsada per la Vicepresidència Segona –Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital- del govern d’Espanya i Mobile World Capital Barcelona ha celebrat al MWC Barcelona 2021 una trobada amb ponents de màxim nivell sobre l’humanisme a l’era digital. Destacats pensadors, líders institucionals, activistes i personalitats del sector privat han debatut sobre les múltiples oportunitats que ofereix la tecnologia, així com les disrupcions que comporta i que s’han d’abordar, des d’una perspectiva ètica i humanista, per solucionar els desafiaments de l’emergència digital.
El Primer Tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, ha donat la benvinguda a l’esdeveniment i ha destacat que Barcelona s’ha convertit en la capital digital i en un dels pols d’atracció tecnològica d’Europa. “Hem d’evitar que d’aquesta revolució digital en surtin perdedors, s’ha de seguir promovent la competitivitat digital sense deixar ningú enrere”. Així mateix, ha destacat la creació de de Digital Future Society fa tres anys com a fòrum dels drets cívics, socials i democràtics en la nova era de la tecnologia.
La Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, Carme Artigas, ha estat l’encarregada de moderar la primera taula rodona sobre l’evolució humana i el futur d’un món connectat, destacant que aquest tipus de debats serveix per plantejar-se grans preguntes “la solució a les quals ens la pot oferir la pròpia tecnologia”. Artigas ha assenyalat que “la crisis actual a la que ens enfrontem, que té la seva vessant sanitària, climàtica i digital, ha posat en dubte el futur de la humanitat en l’era digital amb un seguit de disrupcions revolucionàries”.
L’historiador Yuval Noah Harari ha destacat en la seva intervenció que la Intel·ligència Artificial i el Big Data ja estan canviant el món i que “la gran revolució i el major perill serà la capacitat de hackejar als éssers humans, ficar-se en la nostra pell i saber què estem sentint i pensant, perquè els nostres sentiments són patrons biològics i això és exactament el que la IA analitza bé”. No obstant, l’escriptor israelià ha volgut aportar una visió optimista emfatitzant que “la tecnologia, usada de forma intel·ligent, pot arribar a crear el millor sistema de salut del món, però no hem d’esperar que la tecnologia ens doni la solució, només ens dona les eines i respostes, la solució està en mans dels humans”.
En conversa amb Harari, el paleoantropòleg Juan Luis Arsuaga, s’ha referit a com la humanitat s’està veient afectada per les macrotendències de l’era digital. “Els humans creem problemes i esperem que la ciència ens els resolgui, la ciència és ara el nou déu en el que tots volem creure. Som com nens que esperem que la ciència faci miracles, però és el moment de créixer, fer-nos adults i enfrontar-nos als problemes que tenim al davant com el conflicte entre civilitzacions humanes, el progrés i medi ambient”, ha apuntat Arsuaga.
En la segona part de l’esdeveniment, el CEO de GSMA, Mats Granryd, també ha posat de manifest la importància del debat ètic en el major esdeveniment de comunicació mòbil del món. “Les tecnologies mòbils han estat més importants que mai en aquest últim any, la indústria ha fet un pas endavant per debatre sobre el futur de forma pionera, també vam ser la primera indústria en comprometre’s amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible”.
Una segona taula rodona, moderada per Cristina Colom, directora de Digital Future Society, ha comptat amb representants del sector privat i de la societat civil, que han conversat sobre les tecnologies responsables en la societat digital. Colom ha assenyalat que hi ha una oportunitat irrenunciable per abordar el debat tecnològic des de l’humanisme digital. “La col·laboració global és imprescindible per aconseguir una societat digital més justa i equitativa, hem de fer-ho tots junts. La crisi per la Covid-19 ha posat de manifest desigualtats i ha fet créixer les bretxes digitals i el sector privat por jugar un paper preponderant en aquesta lluita contra l’emergència digital”.
El Vicepresident de Política Pública d’Europa, Pròxim Orient i Àfrica de Facebook, Markus Reinisch, ha posat l’èmfasi en la inclusió, no només com una qüestió d’oferta, sinó també de demanda. “La demanda d’una vida digital durant el confinament i la pandèmia per la Covid s’ha desbordat i, malgrat això, hi ha regions i comunitats que n’estan al marge. Sense la inclusió d’aquests col·lectius no podem construir un món més just”. Reinisch aposta per treballar en favor de l’alfabetització digital per millorar la inclusió digital de les persones amb discapacitat i de les dones.
Per la seva part, el Director de Polítiques Públiques i Internet de Telefónica, Christoph Steck, també ha coincidit en assenyalar que, durant la pandèmia, “hem vist aflorar desigualtats i bretxes que s’han engrandit, aquest accés a la digitalització ha estat molt asimètric”. El representant de Telefónica ha posat el èmfasis en què les empreses han de potenciar i ajudar des de l’educació. “Els canvis són tan ràpids que hem d’unir esforços, és necessari ajudar a millorar les competències digitals en diferents perfils socials, tant persones grans com joves, per ajudar a què trobin feina, per exemple”.
L’advocada i activista especialitzada en tecnologia i drets humans, Renata Ávila, ha remarcat que és prioritari sortir de la crisi de la pandèmia amb un món millor, per això “necessitem no només sistemes que vigilin, sinó sistemes que intervinguin perfeccionant-lo”. I afegeix: “El 2021 encara estem parlant de connectivitat com si fos el principal problema, hem de ser més ambiciosos i anar a l’arrel del problema, hem d’abordar les bretxes digitals i posar el focus en què les dades que s’acumulen en molt poques mans, d’aquesta manera, treballarem per una societat digital inclusiva”.
Per a la fundadora i directora de The Ethical Tech Society, Lorena Jaume-Palasí, la inclusió “no és crear un espai, implica veure altres perspectives, hem de basar-nos en altres idees, replantejar les eines, crear un espai per altres cultures que permetin reconèixer i admetre que hi ha més coneixements més enllà de la nostra civilització”. En aquest sentit, ha afegit que “la tecnologia és infraestructura, situar els membres més dèbils en el centre és el que farà que les infraestructures siguin més fortes i inclusives, del contrari serà un procés de recolonització, per això, s’ha d’incloure l’humanisme”.
La tercera part de l’esdeveniment ha posat el focus en Europa i com ha de ser el lideratge europeu en un panorama digital global. La Vicepresidenta de la Comissió Europa i Comissària de la Competència, Margrethe Vestager, ha participat en la sessió, destacant la importància de què aquest tipus de debats tecnològics s’abordin des de la perspectiva ètica i humanista. “Les tecnologies sempre han de servir a un desenvolupament humà, és essencial que totes les persones del nostre continent puguin formar part de la tecnologia”. En aquest sentit, La Comissària ha destacat que “Europa és pionera en establir un marc de referència per a tots els europeus, amb què es marcaran les normes d’una societat digital justa. Europa ha de liderar i alinear-se amb altres països que pensin de la mateixa manera per posar-se al capdavant d’un espai digital ètic que permeti reequilibrar les cadenes de subministrament bàsic, intensificar la cooperació i continuar aquest debat de la tecnologia tan constructiu”.
La Vicepresidenta segona i Ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, ha tancat l’esdeveniment subratllant com des d’Europa i, concretament, des d’Espanya s’està liderant una digitalització des d’un punt de vista humanista. La ministra ha apuntat la necessitat de tenir un marc regulador adequat. “Els governs hem de garantir que la digitalització va en la bona direcció, amb normativa adequada que es posi en pràctica, en aquest sentit, destaca el procés participatiu amb un grup multidisciplinari per a la redacció de la Carta de Drets Digitals”. La vicepresidenta segona ha conclòs que és imprescindible que, des del sector públic, s’encoratgi la investigació dels desafiaments digitals que ens afecten com a éssers humans. “Europa ha elegit tenir el seu propi sistema de digitalització, per tant, el futur no està escrit depèn de com nosaltres l’escriguem”.