El procés innovador és lent i ineficient, però molt productiu
La transferència de desenvolupament científic i tecnològic al món empresarial és un procés sempre molt complicat i que consumeix molt temps i recursos econòmics i materials. Però, a pesar de ser un sistema ineficient, és molt productiu pels emprenedors i per a la societat en general, reconeix Jerome Engel, expert internacionalment reconegut en temes d’innovació, emprenedoria i capital risc. “No hi ha més remei que fer molts experiments per tenir èxit, primer a petita escala i acotats i després més generals”, destaca.
Engel (Filadèlfia, 1946), qui imparteix clases i asesora a empreses i governs de tot el món sobre aquests temes compta amb 43 anys d’experiència en aquest camp, 31 d’ells com a professor de la Haas School of Business – University of California Berkeley i 24 com a inversor. Des de fa 5 anys col·labora amb The Collider l’àrea d’innovació de la MWCapital, dirigint i impartint el programa de formació de responsables de les Oficines de Transferència de Resultats d’Investigació de les universitats espanyoles anomenat Train the Trainers.
Segons l’expert, “els emprenedors són gent que busca oportunitats de negoci, sense donar excesiva importància als recursos econòmics o al temps necessari per materialitzar la seva visió. La seva principal responsabilitat és aconseguir els recursos per arribar a l’oportunitat de negoci buscada”. La tasca principal de l’emprenedor és crear aliances i col·laboracions entre diferents persones i empreses, de convèncer a la gent que l’oportunitat de negoci que s’ofereix és possible de materialitzar i que és interessant unir-se al projecte d’innovació.
La principal preocupació dels científics és el desenvolupament de la ciència. Alguns d’ells, els que menys, veuen l’oportunitat de negoci que poden obtenir amb el desenvolupament científic i s’encaminen cap al desenvolupament tecnològic i comercial. A l’altre extem de la cadena de ciència, tecnologia i negoci, existeixen els gestors de les empreses, la tasca principal dels quals és la gestió de recursos econòmics. Però també hi ha gestors que veuen més enllà i detecten oportunitats de negoci en experiments científicis i tecnològics, per sobre de la rentabilitat econòmica inmediata. La confluència de científics i gestors amb amplia visió de futur acostuma a donar resultats molt positius, precisa Engel.
El desenvolupament de la ciència i de la tecnologia és molt necessari, recalca, però no suficient. Per tenir èxit i perquè un desenvolupament benefici a la societat és precís dotar-lo de recursos i anar avançant pas a pas amb experiments graduals i amb objectius clars i delimitats, per després anar-ho ampliant amb el temps. També s’han de fer experiments de negoci i validar-los al segment de negoci al que es volen dirigir. Engel creu que la ciència “és fonamental perquè hi hagi un avenç social, encara que és un procés llarg, laboriós i, a vegades, no porta enlloc”.
El procés de desenvolupament científic, com el tecnològic, és poc eficient. Poden passar molts anys, involucrar a ments molt brillants i comportar una despesa molt gran de diners i no aconseguir res, perquè l’èxit mai està asegurat. No obstant, afegeix Engel, és un procés que, globalment considerat, és “sumament productiu”. Es treballa amb temes i sistemes experimentals no subjectes a les lleis de l’enginyeria on tot és més previsible, i, per tant, hi pot esdevenir un nombre major de fracasos. Però els èxits científics o tecnològics poden provocar avenços socials molt considerables, recalca.
El paper de les universitats en tot el procés d’expandre i transferir coneixement a la societat és també fonamental. La tasca secular de les universitats és preservar el coneixement. Al llarg de la història del desenvolupament científic s’han produÏt una serie d’avenços, molt conecntrats en el temps, que han aconseguir resultats espectaculars. Pensem, per exemple, en Galileo Galilei o en Newton, afegeix. Ara el paper de les universitats i centres d’investigació s’ha ampliat i, apart de preservar el coneixement i tranferir-lo i donar-ho a conèixer a la societat, la seva tasca també és impulsar els nous desenvolupaments científics i tecnològics. Les grans universitats actuals, a més, tenen centres o departaments que seleccionen als millors candidats i els posen en contacte amb emprenedors i inversors.
Cada vegada s’impulsen més els acords i els contractes entre universitats, emprenedors i inversors perquè hi hagi una tranferència positiva i activa de ciència i tecnologia en projectes que, al final, beneficin a la societat. No es pot oblidar que el procés d’innovació és llarg i molt complex, i moltes vegades, l’èxit o el fracàs depèn de múltiples factors com trobar-se al moment adequat, comptar amb un equip molt competent o, simplement, tenir sort. No es pot tenir tot sota control encara que, evidentment, es requereix disciplina, esforç i perserverància.
“Mai és tard per iniciar un projecte emprenedor”, considera Engel. A vegades és millor deixar passar uns mesos o anys abans de llençar-se a l’aventura perquè el projecte estigui suficientment madur o que les circumstàncies personals i familiars siguin les adequades. És precís comptar amb talent, intel·ligència i saber prendre riscos. El suport de les universitats és important, sobretot de les universitats amb vocació d’emprenedoria, que es bolquen en la transferència de la ciència i la tecnologia que poseeixen, i cada vegada són més nombroses.
La col·laboració entre les persones també és fonamental, enfatitza Engel. És la comunitat de persones la que crea el víncle necessàri perquè els projectes i les tasques a realitzar tinguin èxit. Es tracta d’un procés llarg, subjecte a molts altibaixos, però també a increments d’innovació que poden marcar la gran diferència.